De perdre una cama a somiar amb els Paralímpics
Quan tenia 7 anys, la vida de Mireia Cabañes es va sacsejar en diagnosticar-li un càncer ossi que va obligar a amputar-li la cama esquerra. Vint anys després, entrena surf adaptat amb l'objectiu d'entrar en l'equip espanyol i arribar als Paralímpics
Mireia Cabañes té 34 anys. De petita va tenir un sarcoma d'Ewing en estat avançat. Li van practicar una rotoplàstia de Van Ness, una cirurgia innovadora i complicada en què després d'amputar-li la cama des del fèmur l'hi van reimplantar al maluc, però a l'inrevés. D'aquesta manera, el genoll fa la funció de maluc i el peu, de genoll.
Fa tres anys, aquesta jove valenciana va conèixer l'escola Mediterranean Surf de la mà de l'ONG Kind Surf, organitzacions expertes en surf terapèutic i adaptat a persones amb mobilitat reduïda. Allà van oferir-li una beca en programa de continuïtat però no va poder fer-la per impediments laborals. Ara, Cabañes té una altra vegada l'oportunitat d'unir-se a aquest projecte i afirma que "se'n mor de ganes": "Si veig que no perjudica la meva salut, la meva idea és entrar en l'equip nacional de surf adaptat i arribar als Paralímpics el 2024 o 2028", anuncia després de confessar que s'ha imaginat "milers de vegades" a sobre d'una taula de surf.
