De Bruyne firma vint minuts antològics i Bèlgica remunta contra Dinamarca (1-2)

Dues victòries, dues maneres de guanyar, i sempre jugant com a visitant. Bèlgica ho va aconseguir contra Rússia, a Sant Petersburg, i aquesta tarda a Copenhague, contra Dinamarca (1-2). Davant dels russos, els red devils van presentar la seva efectivitat i poder ofensiu per encarrilar el partit des de ben aviat. Avui, han hagut de remar, i es podria argumentar que Kasper Hjulmand havia desarmat tàcticament el balaguerí Robert Martínez; però la reaparició de De Bruyne ha tingut un efecte transformador i la Bèlgica de la segona part ha tornat a impressionar. La col·lecció de talent dels belgues només té rival, en aquesta Eurocopa, en els seus veïns francesos.

Bèlgica i el seu seleccionador són molt ortodoxos en els seus plantejaments i, en concret, en un punt: la pilota no es rifa. Per aplicar aquest concepte, però, cal claredat d'idees i velocitat de circulació, i avui els red devils (vestits de blanc) no n'han tingut. Els danesos han sabut com atabalar els rivals i n'han tret fruits des de la primera acció de perill: pressió alta, regal de Denayer (que substituïa Boyata), intercepció local als tres quarts, assistència de Hojbjerg i definició de Yussuf Poulsen (1-0, 2') per firmar el primer gol de Dinamarca a l'Eurocopa. Els belgues no s'han immutat i han respost amb una rematada de Dries Mertens, a centrada de Tielemans, que ha pogut blocar un atent Schmeichel (3'), però els danesos han continuat ofegant amb solvència la sortida de la pilota del seu rival, que no ha tingut cap més ocasió clara durant el primer temps. La reraguarda visitant ha permès eslàloms de jugadors danesos amb una candidesa inèdita (Maehle als 4' i Damsgaard als 34', amb una rematada desviada per ben poc), han buscat la referència del blaugrana Martin Braithwaite (15', a centrada de Joakim Maehle) i també ho han provat des de la llarga distància (Wass, als 26'). Hojbjerg i Delaney, els dos mitjos centres, feien de cotxe elèctric: silenciosos i eficaços, però amb el dubte de si -com la resta dels seus companys- tindrien prou autonomia per a una feina físicament exigent. Només al tram final de la primera part, Bèlgica ha començat a mirar de trencar línies amb passades cap a Lukaku, sempre amenaçant gràcies a la seva potència desbocada.

Però el rebost dels belgues emmagatzema molt talent, i Robert Martínez té sempre rocs a la faixa per resoldre situacions adverses a través del desequilibri. Ha entrat Kevin de Bruyne, recuperat de la seva lesió, i malgrat un xut de Delaney després d'una llarga conducció tolerada per la defensa belga (47'), a poc a poc s'han observat indicis del canvi de tendència del partit. Associat amb De Bruyne, Lukaku ha deixat de jugar d'estaquirot i s'ha mostrat més mòbil. I en una acció col·lectiva de potència i habilitat ha arribat l'empat; el davanter de l'Inter ha anul·lat Vestergaard i Kjaer en una jugada individual, ha deixat a De Bruyne, aquest ha assegut -literalment- dos rivals fintant una rematada i, amb els defensors danesos contemplant l'espectacle, ha trobat la línia de passada perquè Thorgan Hazard rematés venint des de la segona línia (1-1, 54'). Dinamarca s'anava fatigant i les seves arribades eren més espaiades, amb un xut centrat de Maehle després d'una jugada personal amb retallada cap a dins com a jugada més destacada (68').

Amb una Bèlgica que ha recuperat l'autoestima, el segon gol belga no ha trigat a arribar, i de nou ha estat en una combinació dinàmica i precisa a la frontal de l'àrea, amb Carrasco i Eden Hazard (que ha entrat a la segona meitat) a la construcció i De Bruyne en la definició, amb un preciós xut ajustat a la soca del pal (1-2, 72'). Igual que en el duel contra Rússia, a partir d'aquí, Bèlgica ha adoptat el mode contraatacador; i això, afegit als canvis ordenats pel tècnic danès Kasper Hjulmand, ha provocat més d'un esglai als de Robert Martínez. Han tingut la sort, però, que avui Martin Braithwaite veia la porteria com el forat d'una agulla de cap. El davanter del Barça ha tingut fins a tres opcions (a centrades de Jensen, en el 74'; de Cornelius, en el 84'; i de Stryger Larsen, en el 86') però en cap de les tres ha sabut rematar amb encert. Igual que en el duel contra Finlàndia, Dinamarca ha estat tot cor i ha generat prou perill com per obtenir recompensa, però ha evidenciat que la danish dynamite és pura nostàlgia. Jugant els dos partits a casa, els danesos no han sumat cap punt; Bèlgica, en canvi, ja és a vuitens i amb arguments per dir-se favorita.