Futbol internacional

Clemens Tönnies: una història de futbol modern i capitalisme salvatge

El president del Schalke 04 és el director i copropietari de Tönnies, l'empresa càrnica on s'ha produït el rebrot de coronavirus més important d'Alemanya. Els aficionats l'acusen de pervertir l'esperit del club, i antics treballadors parlen d'explotació laboral a les seves plantes
Jordi Sunyer Actualitzat
Clemens Tönnies segueix des de la llotja el partit contra el Werder Bremen del 30 de maig (Bernd Thissen / Reuters))

Asseguren els nadius que a la conca minera del Ruhr, al nord-oest d'Alemanya, la consciència de classe forja sentiments de pertinença més que qualsevol altra identitat, i que l'única distinció que es practica entre els seus habitants és si són seguidors del Borussia Dortmund o del Schalke 04, els dos grans clubs de la regió. Tots dos són exemples d'implicació mútua entre equip i ciutat, en un futbol, l'alemany, en què el tracte a l'aficionat es cuida molt més que en altres lligues potents del continent. En el cas del Schalke, però, un poderós empresari càrnic de la zona està escorxant aquesta unió igual com fa amb vint mil porcs al dia a les seves instal·lacions de Rheda- Wiedenbrück, a una hora de Gelsenkirchen. La mateixa fàbrica on un rebrot del coronavirus SARS-CoV-2 afecta més d'un miler de treballadors.

Accés a les instal·lacions que l'empresa càrnica Tönnies té a Rheda- Wiedenbrück, al nord-est d'Alemanya

Clemens Tönnies, fill d'un carnisser local, és el copropietari i conseller delegat de l'empresa que porta el cognom familiar, una de les companyies càrniques més grans d'Europa. La va fundar el 1971 el seu germà Bernd, que va ser durant uns mesos president del Schalke 04 abans de morir prematurament a causa d'una infecció derivada d'un transplantament de ronyó. Les disputes familiars pel control de l'empresa van donar feina durant uns quants anys als jutjats alemanys, fins que el 2017, Clemens i el seu nebot Robert van arribar a un acord per repartir-se'n la propietat. Però Tönnies no només va aparèixer als mitjans per aquest fet.

Treballadors de Tönnies abandonen l'escorxador de Rheda- Wiedenbruck després del tancament (Leon Kügeler / Reuters)

Mentre la comunicació corporativa del grup insisteix que la companyia ha realitzat importants inversions en benestar animal, i concedeix un premi anual per a investigacions relacionades amb aquesta matèria, cada cop són més els treballadors del grup que denuncien les pèssimes condicions en què treballen. Segons aquests testimonis, recollits per publicacions de prestigi com el Financial Times o Deutsche Welle, Tönnies (igual que altres empreses càrniques al país) subcontracta, a través d'una agència, treballadors de països com Romania o Bulgària que cobren sous irrisoris per jornades que mai s'acaben quan toca. "Se suposava que havíem de treballar vuit hores diàries però sempre eren dotze o tretze", ha explicat recentment un antic treballador de Tönnies, que s'ha volgut mantenir en l'anonimat, a Deutsche Welle. "A dins la fàbrica fa fred i humitat, i les cintes transportadores van tan de pressa que he sentit molts companys plorar, en acabar la jornada, del mal que els fan les mans. Quan hi havia una inspecció, reduïen la velocitat de les cintes i ens deien que diguéssim als inspectors que no parlàvem alemany, cosa que en molts casos no era certa. Un conegut meu romanès, que volia treballar a Alemanya tant sí com no, va tornar-se'n a Romania després de treballar només un dia a Tönnies", relata el testimoni, que també assegura que "molts treballadors viuen en pisos propietat de l'agència subcontractada per Tönnies, en grups de deu o dotze, i paguen dos-cents euros cadascun".

Un dels immobles on viuen els treballadors estrangers subcontractats de Tönnies, a Verl (Leon Kügeler / Reuters)

El 17 de juny, Robert Tönnies va demanar en una carta que s'apartés el seu oncle de la direcció de l'empresa, i l'endemà, desenes de pares i els seus fills es van manifestar davant la residència de Clemens Tönnies en protesta perquè, a causa del nou confinament decretat després del brot, no podien dur els nens a l'escola. De moment, l'empresari ha assumit la responsabilitat del contagi, ha anunciat canvis en el funcionament de l'empresa i ha demanat disculpes públiques.

Treballadors de Tönnies acudeixen a les instal·lacions de l'empresa per sotmetre's a testos del COVID-19 (EFE)

Clemens Tönnies s'ha manifestat, des de sempre, seguidor del Schalke 04. El mateix any que moria el seu germà Bernd, el 1994, Clemens va ingressar a la directiva del club, i el 2001 es va convertir en el president del consell de supervisió. En l'estructura del club, aquest és un càrrec no executiu, però és aquest consell, votat en part pels socis del club, l'encarregat de nomenar els càrrecs executius. Sota la presidència de Tönnies, el Schalke ha viscut alguns dels seus millors anys, però ara la situació és ben diferent. Els blaus, amb els cedits del Barça Juan Miranda i Jean-Clair Todibo a les seves files, han acabat la temporada encadenant setze partits sense guanyar, la pitjor ratxa en la història de la Bundesliga. Però a més, a finals de la temporada passada, el club va declarar uns deutes superiors als dos-cents milions d'euros. Quan es va ponderar l'impacte econòmic de la pandèmia en el futbol alemany, el Schalke va ser un dels primers clubs assenyalats.

Jean-Clair Todibo, jugador del Barça cedit al Schalke (EFE)

Algunes de les mesures que ha hagut de prendre el club per capejar el temporal han estat profundament impopulars. Segons informa DW, el club va demanar als socis i partners amb localitats i tribunes VIP que no reclamessin cap retorn econòmic pels partits que no podrien presenciar aquesta temporada. A la resta, no només no se'ls ha ofert cap compensació, sinó que, als socis que van insistir perquè se'ls retornessin els diners, se'ls van demanar proves documentals que justifiquessin la petició, com rebuts impagats. El club també va acomiadar vint-i-quatre xofers que transportaven els jugadors del futbol formatiu des dels seus domicilis a l'acadèmia del Schalke: la majoria eren jubilats, seguidors del club, que percebien poc més de quatre-cents euros mensuals. De resultes de la situació, el director financer de l'entitat va dimitir.

El Schalke 04 té més de 155.000 socis i és un dels emblemes de la conca del Ruhr (EFE)

Aquest dissabte, mentre el Schalke perdia l'últim partit de la Bundesliga al camp del Friburg (4-0), mil cinc-cents seguidors van formar una cadena humana al voltant de l'Arena aufSchalke de Gelsenkirchen. "El Schalke no és un escorxador" va ser un dels lemes de la concentració. "El club està en bancarrota moral, i el sentiment de família ja només existeix entre els aficionats", va explicar un portaveu dels Ultras Gelsenkirchen. "La institució gira al voltant dels interessos de Tönnies, és un sistema patriarcal obsolet que cal canviar", va declarar l'exdirectiva Kornelya Toporzysek, jutgessa de professió. Clemens Tönnies té una estreta relació per interessos empresarials amb el president rus Vladimir Putin i ja havia tastat el rebuig de l'afició del Schalke per aquests negocis i per algunes declaracions racistes ("Alemanya hauria d'ajudar a construir centrals elèctriques a l'Àfrica, així els africans deixaran de tallar arbres i de fabricar nens quan es fa fosc"). Ara s'enfronta a un gravíssim cas de salut pública i a l'empobriment d'un club amb 155.000 socis, segurament, el seu mos més amarg.

Anar al contingut