Clàudia Pons, referent mundial del futbol sala
Li ha tocat obrir portes i ara afronta el repte de revalidar el títol de campiona europea de seleccions
Nascuda a Bagà (Berguedà) va començar a jugar a futbol sala un cop descartada del futbol onze, on només podien jugar-hi nois.
"En aquella època les noies no jugaven. No era ni ben vist ni mal vist, simplement no era vist. Era extraordinari. Recordo que quan vaig dir als meus pares que volia jugar, em deien que no sabien si podria."
I a Gironella es va enganxar al que acabaria sent l'esport de la seva vida. Primer com a jugadora, després com a entrenadora; un rol on hi ha ben poques dones, i on també li ha tocat obrir camí.
"Tinc la sort que quan vaig venir a Gironella, tenia una entrenadora que era una mica el reflex. No hi havia dones entrenadores, la majoria eren homes. Jo tenia clar que volia portar un equip i fer d'entrenadora. Molts pares de jugadores feien d'entrenadors per fer un favor. Ara molts equips, per sort, es comencen a dotar d'estructura i a pensar més en el femení. Cada vegada hi ha més dones entrenadores d'equips, però a nivell de seleccions encara no conec cap altra seleccionadora."
La selecció espanyola que ella entrena ha guanyat els dos únics europeus que s'han disputat. A mitjans de març, a Hongria, es disputa la fase final del pròxim, on buscarà revalidar el títol. Tot un repte per a algú que s'ha convertit en referent mundial. L'any passat va ser nomenada millor entrenadora de futbol sala del món i, conscient del seu paper com a referent, lluita per visibilitzar el paper de les competicions femenines de futbol sala.
"I el desembre del 2022 s'anuncia per primera vegada un Mundial. Encara sense data ni format, però la FIFA assegura que aposta per un Mundial femení. Comencen a obrir-se les portes. S'avança. Segurament molt més lentament del que voldríem. Però això ens serveix perquè les nenes vegin que, ostres, que SÍ que es pot."
