Bàsquet

Centenars de nens del bàsquet base de Badalona es poden veure afectats per la crisi del Joventut

Les conseqüències de la lluita de la Penya per la seva supervivència

Actualitzat

Badalona s'identifica amb el bàsquet des de la fundació de la Penya, ara fa vuitanta-vuit anys. La delicada situació del club emblema de la ciutat, però, no només es pateix des de l'òptica verd-i-negra. Els clubs que treballen amb la base i els més arrelats als barris segueixen els esdeveniments amb preocupació, i aquest diumenge ja ho van manifestar a l'Olímpic.

"Jo he vingut aquí com un nen de 13 anys que jugava a Brasil, i ara ja soc un tio de 17 anys. La Penya és la formació, m'ho ha donat tot." explica Pedro Barros, jugador del junior del Divina Seguros Joventut.

Va deixar la seva família a l'altra banda de l'Atlàntic per venir a jugar al Joventut. La Penya l'ha format com a jugador i com a persona. Ara, el Pedro veu com el club que el va acollir sent un nen s'està jugant la mateixa supervivència.

"A Brasil la Penya és molt famosa per formar jugadors. Espero que ho poguem resoldre d'alguna manera perquè és una pena que una de les millors canteres d'Espanya estigui en aquesta situació."

Més de 400 nens i una quarantena d'equips integren l'escola de bàsquet de la Penya. És el club d'on han sortit més jugadors de tota la lliga actual, i uns quants dels millors jugadors de la història del bàsquet espanyol. Ara té un futur incert. Depèn dels despatxos i no pas de la pilota.

El director esportiu del Joventu, Jordi Martí, ho té molt clar:

"Quan véns aquí i veus tota la vida que hi ha, et sembla impossible que demà desparegui, per un nen, posant-me a la seva pell. Lluitarem fins a l'últim moment perquè això segueixi així."

A Badalona, cada dia, quan acaba l'escola, arriba l'hora de la cistella. Amb raó, la ciutat s'anomena "bressol del bàsquet". Va arribar a tenir tres equips a la màxima categoria. Un d'aquests, el Sant Josep, on juguen gairebé 300 nens. Aquí, tothom també està pendent de la Penya. El director tècnic del Sant Josep, el Guillem Franquesa, explica:  "Fa molta il·lusió jugar contra ells, el camp sempre s'omple quan hi ha un Sant Pep-Penya, i la rivalitat hi és. El fet que la Penya estigui en una situació complicada ens afecta directament, i estem preocupats perquè ens agradaria que això no estigués passant."

I així també ho manifesten dos nens de l'escola de bàsquet:

"No estaria molt bé, perquè hi ha molta gent de la Penya i es posaria trist. Tinc un amic que es diu Pau Charques que juga a la Penya i és bastant bo."

"Tinc molts amics a la Penya, és un club que m'agrada molt, he anat a veure molts partits. Està a punt de desparèixer i jo no vull que passi això"

ARXIVAT A:
Penya
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut