Bernat Canet, l'home més ràpid de Catalunya, a punt per al Mundial d'atletisme de Belgrad
En una mateixa cursa, la final de 60 metres llisos del Campionat d'Espanya, Bernat Canet es va convertir en l'home més ràpid de Catalunya, en campió estatal, i va aconseguir bitllet per al Mundial d'atletisme de Belgrad. Per aconseguir-ho, però, va haver de trencar una maledicció en forma de lesió.
El Cornellà Atlètic està de festa. Aquest club d'atletisme, amb prop de 60 anys d'història, ha trobat en Bernat Canet un referent per als més de 200 nens i nenes de la seva escola. El velocista català, de només 22 anys, s'estrena en un Mundial. Paraules majors a l'atletisme. Aconseguir aquesta fita no ha estat fàcil. Ho sap perfectament Àlex Mancheño, el seu tècnic des dels 14 anys.
"Ha hagut de caure moltes vegades, un altre podria haver dit 'fins aquí', però ell ha continuat batallant, ha continuat aixecant-se."
Des del 2016 cada any, els mateixos dies, la mateixa lesió. La primera o segona setmana de gener, la que posiciona a la temporada de pista coberta Bernat Canut es trencava els isquiotibials. Però no es va rendir. Va canviar la dieta, les rutines, va visitar podòlegs i va treballar molt amb el psicòleg esportiu per superar aquest bloqueig.
La cursa de la seva vida
Fins a arribar l'últim dia de febrer d'enguany a la final del Campionat d'Espanya de pista coberta a Ourense, on l'esperava la cursa de la seva vida. No estava sol. A la grada, els seus companys de club van rebre un missatge de veu des de la pista d'escalfament. En Bernat els demanava que quan el presentessin per megafonia cridessin ben fort i així ho van fer.
Gràcies en part al suport dels seus amics, Bernat Canet va aturar el cronòmetre en 6 segons i 61 centèsimes. O el que és el mateix: va esmicolar el rècord de Catalunya dels 60 metres llisos, es va proclamar campió estatal i va aconseguir la mínima per al Mundial de Belgrad .
Sense pensar-s'ho va córrer a abraçar-se amb els seus en una de les imatges del campionat. Ells el van correspondre venerant-lo braços amunt, braços avall.
"És una cosa molt maca que té aquest club, el Cornellà Atlètic: que els èxits d'un és com si fossin de tots."
Amb només 22 anys aspira a acumular experiència internacional i es veu amb marge de millora per seguir superant els seus registres. En un any ha baixat 14 centèsimes el seu millor registre, que és una barbaritat. Per sort per a l'atletisme català, les contínues lesions als isquios no el van fer plegar.
