BARÇA

Bartomeu: un any desastrós

Els últims mesos del mandat de Josep Maria Bartomeu han estat un volcà en erupció constant, tant des del punt de vista esportiu com institucional. El ja expresident blaugrana ha preferit plegar abans que afrontar el vot de censura.

Francesc LatorreActualitzat

Ha fet de la resistència la seva manera de viure a la llotja del Camp Nou. Però finalment Josep Maria Bartomeu ha dit prou i ha dimitit just abans d'enfrontar-se al vot de censura impulsat per Jordi Farré.

Ha fet de la resistència la seva manera de viure a la llotja del Camp Nou. Josep Maria Bartomeu ha aguantat contra vent i marea mentre ha pogut, però finalment ha vist com la força del vot de censura el feia fora de la presidència del Barça. I amb ell, la seva junta directiva. És el punt final d'un darrer any en què el club ha estat una bomba de rellotgeria diàriament, tant des del punt de vista esportiu com institucional. Un rosari de decepcions esportives i enrenous als despatxos que farem arrencar a Liverpool, a Anfield Road.

Maig de 2019: la debacle d'Anfield

De res va servir el 3-0 de l'anada al Camp Nou. El Liverpool de Klopp va aconseguir el que semblava impossible i va eliminar els de Valverde amb una gran remuntada. Un nou ridícul europeu que se sumava als de Roma, Torí o París. Molts socis i aficionats van demanar la destitució de l'entrenador i la dimissió de Bartomeu. No va passar ni una cosa ni l'altra.

Messi, en una imatge durant el partit d'Anfield on el Barça va veure com el Liverpool remuntava un 3-0 en contra

 

Setembre de 2019: els dards de Piqué

El Barça comença la temporada amb força dubtes al voltant del joc. Després de superar el Vila-real al Camp Nou en un partit poc vistós, Gerard Piqué envia un missatge a la directiva i critica obertament la pretemporada que se'ls ha fet fer.

La pretemporada no ha ajudat gens per a poder començar bé la competició. Molt viatge, al Japó i els Estats Units, i poc entrenament. Molts jugadors ho estem notant. Encara no tenim el to necessari. Però som el Barça i estem obligats a guanyar. No és excusa, però aquesta pretemporada no ens ha anat bé.

Uns dies més tard, el mateix Piqué envia un altre míssil a la directiva, arran d'uns articles a la premsa que insinuen que el vestidor té massa poder. A la sala de premsa del camp del Getafe, el central barceloní va tornar a parlar clar.

Coneixem els diaris que són afins al club, els articles que es publiquen, encara que els firmin altres persones... sabem qui els escriu. Nosaltres no ens volem enfadar, volem rendir i guanyar títols. Espero que ningú intenti provocar baralles que no existeixen.

Gener 2020: eliminats a la Supercopa i l'intent de fitxar Xavi

El 2020 comença amb la disputa de la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita. El Barça no passa de les semifinals i cau eliminat contra l'Atlètic de Madrid. Aquella mateixa nit, mentre el club filtra que la confiança amb Valverde es manté intacta, Òscar Grau i Éric Abidal volen a Doha per fitxar Xavi Hernández. El tècnic català els diu que no.

Febrer 2020: Messi desafia Abidal

El Barça, ja amb Setién a la banqueta, veu com també s'esfuma la Copa del Rei. Eliminats a San Mamés contra l'Athletic Club. La situació és cada hora que passa més tensa i això queda palès amb l'afer Messi-Abidal. El secretari tècnic del Barça provoca un altre incendi quan diu que amb Valverde hi havia jugadors que no s'entrenaven prou. L'argentí va respondre a través del seu perfil a Instagram i el va instar a "dir noms, perquè si no els embrutava a tots". Més tard, ho va explicar en diverses entrevistes

Vaig respondre per què em vaig sentir atacat. No sé què li va passar pel cap per dir això. Vaig sentir que atacava els jugadors. I ja prou coses es diuen del vestidor, com que si tenim massa poder, que si posem i treiem jugadors... Això es diu sobretot de mi. Que si tinc massa poder i prenc decisions. No podia deixar passar que una persona del club, el director esportiu, m'ataqués d'aquella manera. Em va semblar una bogeria.

Febrer 2020: l'escàndol de les xarxes socials i "la mà a la caixa"

El mes de febrer va ser especialment convuls. A la mala marxa de l'equip i a l'afer Abidal, la Cadena SER hi va afegir el conegut com a Barçagate. Es tracta del cas en què una empresa contractada pel club (I3 Ventures) hauria portat a terme a les xarxes socials una campanya de desprestigi cap a alguns jugadors, i persones o entitats no afines a la directiva de Bartomeu. L'eterna auditoria del club absol l'entitat, però qüestiona algun dels mecanismes de controls interns. Oficialment, el cas s'endu per davant Jaume Masferrer, assessor a la presidència. Però el terratrèmol es tant gran que acaben dimitint sis directius, entre ells el vice-president Emili Rousaud, qui unes setmanes abans es perfilava com a candidat continuïsta. Rousaud va fer una acusació gravíssima que encara retrona a la llotja del club"

Quan pagues un milió d'euros per una feina que té un cost de mercat de 100.000 euros.... En llenguatge planer, podríem dir que algú ha posat mà a la caixa.

El cas encara està sota investigació judicial.

Març 2020: la pandèmia i la rebaixa salarial

La pandèmia del coronavirus ho atura tot i les competicions esportives no en són una excepció. El Camp Nou es buida, les botigues del Barça baixen les persianes i el Museu es queda sense visitants. La Covid-19 tira per terra el pressupost dels 1.000 milions d'ingressos i tiba una mica més una economia molt condicionada per la massa salarial. Això obliga el club a actuar ràpid per tal de minimitzar les pèrdues. Entre les mesures adoptades, la retallada de sou a les seccions professionals. Passen els dies i no se sap si el primer equip s'hi avindrà o no. Fins que un altre instagram de Messi, al qual se suma tota la plantilla de seguida, ho va dinamitar tot. Messi deia que des del primer moment tenien clar que ajudarien el club, que es rebaixaven a més una part del sou de manera voluntària per ajudar els altres treballadors de l'entitat i acusava la directiva de posar-los a sobre la lupa de l'opinió pública.

Estiu 2020, ni Lliga ni Champions: dotze anys després de la darrera vegada, temporada en blanc

Les competicions es reprenen a porta tancada. I el Reial Madrid torna molt millor que el Barça després de l'aturada. Els blaugrana perden l'avantatge que tenien i certifiquen l'adéu a la Lliga amb una derrota contra Osasuna al Camp Nou. Aquell dia, en acabar el partit, parla Messi.

Ens guanyen per intensitat i ganes. Ja vaig dir que aquest nivell no ens donava per guanyar la Champions i ara tampoc hem pogut guanyar la la Lliga. Hem de fer molta autocrítica. Si juguem així, perdrem contra el Nàpols

Però el Barça va superar el conjunt italià i es va plantar a la fase final de Lisboa. El rival, el Bayern de Munic. El resultat, la humiliació més gran del club en tota la seva història: 2-8. A Portugal va ser Piqué qui va fer tremolar els fonaments de l'entitat barcelonista:

Aquest club necessita canvis a tots els nivells. No parlo de jugadors, ni d'entrenadors... S'ha de canviar tot perquè no és la primera vegada que ens passa, ni la segona... Jo mateix m'ofereixo a marxar si així ajudo al club. No hi ha ningú imprescindible.

Gerard Piqué, capcot després de la duríssima derrota contra el Bayern (EFE)

A la llotja, Bartomeu va assegurar que hi hauria canvis i que algunes decisions ja estaven preses. El canvi més visible va ser la substitució de Setién per Koeman. La destitució del tècnic de Liencres, per cert, no va estar exempta de polèmica entre entrenador i club, al voltant dels pagaments pendents.

Agost 2020: la marxa frustrada de Messi

A l'annus horribilis de Bartomeu i el barcelonisme encara li quedava la traca final. A finals d'agost, Messi envia un burofax al Barça on comunica al club que vol marxar. Bartomeu s'enroca i no vol passar a la història com el president que ha venut o deixat marxar gratis l'argentí. La batalla entre els Messi (amb el seu pare a Barcelona) i el club dura uns quants dies fins que, finalment, l'argentí comunica que es queda. Es queda, però no es mossega la llengua i acusa Bartomeu de mentider:

Mai duria a judici el club de la meva vida. Em quedo i donaré el màxim possible, com sempre. Però porto tot l'any dient-li al president que volia marxar. Va ser un any molt complicat, patia als entrenaments, als partits, al vestidor... Se m'ha fet tot molt difícil. L'hi vaig dir al president i ell sempre em deia que jo al final de temporada podria decidir, i al final no ha respectat la seva pròpia paraula.

Messi es va quedar, però amb el seu intent de marxar del club, Jordi Farré va anunciar que posava en marxa la maquinària per activar la moció de censura que ha acabat derrocant Josep Maria Bartomeu.

 

 

 

 

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Josep Maria Bartomeu
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut