Copa del Rei

El València despulla el Barça en el primer temps i guanya la Copa (1-2)

Més ben recolzat des de la graderia i psicològicament més fort, el València ha tret profit de les concessions defensives del Barça per encarrilar el partit a la primera part. Els de Valverde han tornat a exhibir els seus pitjors defectes, com ja va passar a Anfield

Actualitzat

Per més Messi i Piqué a la prèvia, per més que s'insistís en l'indiscutible mèrit del novè doblet, per més que es cridés a valorar la Copa, el barcelonisme ha afrontat la final de Copa entre empatxat i atordit, perdedor net en tot el que envoltava el matx. No eren pocs els indicis d'una nit de derrota, des de la diferència d'ambient a les fan zones i a la graderia, fins a les altes mèdiques a cuita corrents de Semedo, Arthur i Coutinho (titulars tots tres), passant per les dificultats de diversos seguidors catalans per accedir a l'estadi, amenaçats per la inquisició policial.

Amb un equip delmat d'efectius i de moral, embussat en atac i insegur en defensa, visiblement abassegat per un València a l'alça a la primera part, la tòrrida vesprada sevillana no podia tenir cap altre desenllaç, malgrat l'empenta blaugrana al final que ha maquillat el marcador (2-1). La Copa viatja cap a la riba del Túria.

Els de Valverde maldaven, des del primer minut, per evitar les transicions valencianistes, i s'han començat mostrant efectius en la pressió, recuperant amb celeritat després de pèrdua. Però Lenglet ha avançat l'esparrac posterior, igual com s'ha esquinçat la pancarta que cobria el sector blaugrana de la graderia instants abans del matx. El francès s'ha arrossegat per terra per tallar una pilota però, pressionat, ha acabat regalant-la a Rodrigo, que avançava imparable cap a la porteria: superat Cillessen, però, Piqué ha aparegut per salvar el gol sobre la línia (6').

El Barça custodiava la pilota a camp rival, però es trobava mancat d'idees en arribar als tres quarts. Només Messi, que no ha pogut apuntar a la porteria de Doménech fins al minut 17, desvetllava la parròquia culer. De fet, el València, ben replegat, també seguia el seu pla, confiat en una segona errada barcelonista, que ha acabat arribant i propiciant l'1-0.

Sergi Roberto ha descuidat la vigilància de Gayà, que ha rebut en cursa una passada de Paulista. Amb Semedo pendent de Guedes i la defensa descoordinada, el lateral ha vist sol Gameiro a la frontal, i el francès ha dibuixat impecablement (22') el gol que ha tornat a desenterrar el pitjor Barça

 

Dèbils psicològicament, superats físicament, desposseïts fins i tot de la pilota, els de Valverde han tornat a ser l'equip d'Anfield i ni tan sols la pausa per hidratació els ha refet. La jugada del segon gol valencià ha despullat un equip aluminós. Jordi Alba s'ha vist clarament superat per Carlos Soler en una cursa per la seva demarcació; el valencià ha posat una centrada tensa, perfecta, que ha rematat Rodrigo mentre Semedo, Piqué i Lenglet assistien a la jugada com a espectadors (33').

Per uns minuts, tots els suats símils amb ninots i falles s'han pogut aplicar a un Barça imprecís i nerviós, en què només Messi ha exhibit cert punt d'honor. El de Rosario, amb un xut sec (44'), ha obligat Jaume Doménech a l'única intervenció de mèrit de la primera part. Un posterior xut de Rakitic, tardà i mossegat, l'ha exigit bastant menys.

La resposta de Valverde ha estat substituir Semedo per endarrerir la posició de Sergi Roberto i donar minuts a Malcom, i Arthur per fer entrar l'icònic Arturo Vidal. El Barça ha revifat lleugerament, però ja es comptava amb un València conservador, si bé la primera acció de perill ha estat un xut valencià, de Guedes (50').

 

La fe blaugrana tenia un únic rostre, el de Messi, que s'ha inventat un eslàlom impossible dins l'àrea valencianista culminat amb una rematada amb l'exterior al pal (56'), el rebuig de la qual no ha sabut aprofitar Arturo Vidal. A Malcom, collat a la banda dreta, tampoc se li podia negar la voluntat. El Barça ha explorat recursos ofensius d'emergència, com les arribades de Vidal i les excursions de Piqué, disfressat de davanter centre, però ha rebut un baló d'oxigen gràcies a una arma més utilitzada: la precisió de Lenglet en l'estratègia. El francès ha rematat un córner picat per Malcom, Doménech ha volat per rebutjar l'esfèrica i Messi ha pescat el rebuig per marcar per sisena vegada en una final de Copa, rècord històric (72').

Quan Marcelino ha substituït Gameiro pel lateral Piccini i Valverde ha donat minuts a Aleñà en el lloc d'un molest Rakitic, la parròquia culer ha somiat en una remuntada més per èpica i braó que per haver imposat el seu joc, però el cert és que el Barça no ha creat cap més oportunitat i que Guedes, sol davant de Cillessen, ha perdonat dos cops el 3-1 (93') amb el porter venut, primer, i rematant un córner, després.

S'argumentarà que, després de tantes finals guanyades, el dia de la desfeta era inexorable. Però ha arribat contra un tècnic que no havia derrotat mai el Barça i amb una altra actuació per sota del seu nivell de futbolistes dels quals el club ha acceptat gairebé totes les exigències.

Ara, l'aficionat discutirà d'unes decisions i d'uns mals latents des de fa mesos però que els resultats difuminaven i que part de l'entorn encobria. Trona a can Barça, no és un cap de núvol i no s'aprecia cap clariana però, per ara, pocs paraigües s'obren.

ARXIVAT A:
Final Copa Rei 2019
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut