Barça Lassa, una crisi que no es pot amagar

Deia Svetislav Pesic després del partit contra l'Olympiacos, que havia estat únicament el rebot defensiu; i ho deia amb molta vehemència. Òbviament, els 21 rebots ofensius que va agafar el conjunt grec van ser un problema gravíssim; perquè et resta confiança, no et permet córrer i augmenta considerablement les opcions d'anotar del rival: això és obvi. Ara bé, ens enganyaríem si diguéssim que aquest és l'únic problema de l'equip. Perquè, mentre el basquetbol sigui basquetbol, guanya qui fa més punts. I és obvi que anotant-ne 60 és impossible guanyar.

No es pot amagar la realitat. El Barcelona ha dilapidat en quatre setmanes un bon començament de temporada i ara mateix està en una crisi profunda de joc. El partit contra els del Pireu va ser espantós i no és gens estrany que el Palau quedés mig buit al final quan, teòricament, el Barcelona encara tenia alguna possibilitat d'acostar-se en el marcador. No ajuda, tampoc, la gestió de la plantilla. Què passa amb Ribas? Com és possible que el millor defensor de la Lliga no jugués ni un segon a Madrid i no ho fes ahir contra els grecs? Com es pot perdre de 27 i tenir tota l'estona assegut a la banqueta Kevin Seraphin? Són coses que cal explicar-les molt bé, i això no s'ha fet en cap moment.

Són molts dubtes que fan que la confiança en el futur sigui escassa. El Barça ja és fora del play-off, que és el mínim que es pot demanar a un club amb la història i el pressupost que té l'entitat. Fa uns anys, a Pascual li exigien entrar a la Final Four, i tot el que no fos guanyar-la s'interpretava com un fracàs, o gairebé. Com han canviat les coses! Un Palau anestesiat, uns aficionats decebuts per tants anys de misèries es mereixen alguna cosa més. I el pitjor de tot és que no hi ha temps per a planys: demà –sí, sí, demà– el Barcelona juga a Vitòria davant d'un Baskonia que ha posat la directa i que li té menjada la moral al Barcelona. Només una victòria podria apaivagar tanta decepció.