Barcelona

Maragall proposa un Estatut que encaixa Catalunya en una Espanya federal

El projecte d'Estatut dels socialistes, que ha presentat aquesta tarda Pasqual Maragall, recull el reconeixement de Catalunya com a nació que "forma part de l'Espanya plural reconeguda per la Constitució" i estableix la seva "voluntat d'aprofundir en el caràcter federal, plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'Estat espanyol". També proposa l'equiparació amb altres comunitats forals i la limitació a dos mandats del president de la Generalitat.
El president del PSC, Pasqual Maragall, ha presentat la proposta de bases que la seva formació defensa per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia i que preveu, entre altres aspectes, la progressiva equiparació del finançament de Catalunya i de les comunitats de règim foral, la representació directa als òrgans de la UE i més potestat en relacions exteriors, la divisió territorial en set vegueries, la limitació de mandats per al president de la Generalitat, màxim representant de l'Estat a Catalunya i que comptaria amb el comandament de les forces de seguretat que operen al seu territori. El text, presentat al Parlament davant una cinquantena de càrrecs electes socialistes i membres de la direcció del partit, recull la definició de Catalunya com a "nació" que "forma part de l'Espanya plural reconeguda per la Constitució", i estableix la "voluntat d'aprofundir en el caràcter federal, plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'Estat espanyol". Aquest plantejament suposa un dels principals punts de divergència amb el text que defensa el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, que aposta per convertir Catalunya en una "nació sobirana voluntàriament associada a l'Estat espanyol". Maragall ha manifestat la seva "intenció de no polemitzar sobre altres propostes", per no "convertir aquest tema en un debat electoral". El dirigent socialista ha reclamat, en aquest sentit, que sigui la ponència parlamentària que es constitueixi la que analitzi les diverses propostes de reforma estatutària i aprofundeixi en les coincidències perquè es pugui acordar, abans de finalitzar la legislatura, un text de bases comú. Per això, ha destacat que la proposta socialista no és "ni un sostre mínim ni un programa màxim", sinó un conjunt d'aportacions "assumibles per una àmplia majoria" de la cambra catalana. Maragall, que ha insistit en el fet que el seu document de bases té "ànim de sumar i no esperit de resistència", ha convidat la resta de partits, en clara al·lusió a CiU, a circumscriure les seves propostes en l'esmentada ponència, ja que "el que no tingui estatut parlamentari no existirà políticament". Ha advertit, d'altra banda, de la necessitat de negociar amb l'Estat la reforma estatutària, "no de govern a govern o de partit a partit", ni com "un mercadeig unilateral i partidista", sinó des de l'"oferta de col·laboració lleial". El text presentat pel PSC recull les diverses reivindicacions de la formació en matèria d'autogovern, i hi destaca la voluntat d'equiparar "a mig termini els ingressos disponibles per habitant a Catalunya als de les comunitats de règim foral". Maragall ha apostat per una fórmula progressiva, "fins i tot a 20 anys", que portés Catalunya "si no al mateix sistema, sí als mateixos resultats" econòmics.

NOTÍCIES RELACIONADES