Llengües

La UNESCO alerta de la possible desaparició del 90% de les llengües del món al segle XXI

El 21 de febrer és el dia internacional de les anomenades llengües maternes o minoritàries. Segons la UNESCO, actualment al món es parlen 6.000 llengues. La mateixa UNESCO considera que perquè una llengua pugui sobreviure l'haurien de parlar com a mínim 100.000 persones. Aquest no és el cas d'uns 500 idiomes que tenen menys de 100 parlants. En els últims quinze anys del segle XX van desaparèixer 1.800 llengües. I segons la UNESCO, si segueix aquesta tendència, aquest segle pot comportar l'extinció del 90% del patrimoni lingüístic universal.
Actualitzat
A l'estat de Maharashtra, a l'Índia, conviuen un mínim de 73 llengües reconegudes. Només aquí, un milió d'habitants parla el marahti, el bhilli o el cannada, que s'imparteixen a les escoles. És un país considerat exemplar per la coexistència lingüística: hi ha dues llengües oficials, l'anglès i l'hindi. Divuit més estan reconegudes per la Constitució i 400, més o menys controlades. Són idiomes que s'utilitzen en els mitjans de comunicació i en la literatura i que s'ensenyen a les escoles. Malgrat tot, encara hi ha llengües maternes que parlen una part dels 1.000 milions d'habitants de l'Índia que mai han estat acceptades oficialment. Les parlen les castes més baixes i pobres. El 60% de la població de Guatemala, uns 7,5 milions de persones, és indígena, la majoria, maies. Constitueixen 21 grups etnolingüístics. Però aquests pobles acostumen a estar marginats. La majoria no entenen l'espanyol i això els dificulta l'accés a serveis bàsics com la salut, la feina o l'educació. L'índex d'analfabetisme entre aquest sector arriba a proporcions alarmants: el 20% dels indígenes entre 7 i 18 anys no van a l'escola, i la meitat d'aquesta població no sap llegir ni escriure. Diverses ONG, com Intervida, fa temps que treballen per consolidar les llengües indígenes, que, a Llatinoamèrica, arriben a 400. Ensenyen als més menuts a llegir en quitxé o mam. L'objectiu no és només preservar aquests idiomes, també és una manera de treure de la pobresa la població indígena; el govern no s'ha preocupat de fer-los arribar una educació primària.