ESPANYOL

20 anys de 'la Copa del Centenari' a Mestalla

Recordem les interioritats i les emocions d'una nit històrica per a l'Espanyol: així va trencar una sequera de 60 anys

Oriol VidalActualitzat

27 maig del 2000. Una data majúscula en la història de l'Espanyol. En ple Centenari de l'entitat, i després d'eliminar el Reial Madrid a les semifinals, el conjunt de Paco Flores podia aconseguir el seu tercer títol de Copa. Un mar blanc-i-blau de 23.000 onades es va desplaçar fins a València per ser-ne testimonis, en un èxode per carretera i tren.

 

 

I quina final! Des de l'arribada de l'autocar a l'estadi, ja s'ensumava que la nit podria ser ben especial. I tant! Als dos minuts, l'inversemblant "gol del murri" de Tamudo a Toni Jiménez feia esclatar l'Eudald Serra en la transmissió de Catalunya Ràdio. El locutor i la nostra companya Imma Casares ho han reviscut moltes vegades. Així explicaven el 2007 l'inesborrable 2-1 final, amb el gol de Sergio González coronant una gran nit del planter.

 

 

60 anys després, l'Espanyol tornava a ser campió. El capità Moisés Arteaga alçava la Copa. Aquí teniu tota la seqüència d'aquell moment insòlit fins aleshores per a la gran majoria de pericos.

 

L'esclat d'eufòria va ser absolut. L'Espanyol enterrava, en part, la decepció viscuda a Lerverkusen dotze anys abans. I jugadors que havien començat de forma erràtica el curs amb Brindisi a la banqueta, passaven ara a inscriure el seu nom amb lletres d'or en la història blanc-i-blava. Ulls plorosos i joia incontenible. Aquest era el gust de l'èxit!

 

Una victòria memorable que es va viure amb una macedònia d'emocions a les graderies. La meitat de Mestalla periquita va passar de la incredulitat absoluta amb el gol de Tamudo a diverses fases de patiment salvades per Cavallero i l'encert defensiu de l'equip, liderat per Pochettino a l'eix de la defensa. L'èxtasi final no va tenir preu.

No hi ha celebració sense el sopar dels campions. No sabem si va ser el més bo, però segur que sí el més dolç per a la gran majoria de jugadors, tècnics i membres de la junta directiva, amb el president Dani Sánchez Llibre presidint el brindis.

 

Però el gran esclafit blanc-i-blau encara havia d'arribar. Després d'una nit molt llarga, unes hores matinals de treva... i, a la tarda, les celebracions. Primer, rua triomfal per Barcelona.

 

.

I, a la fi, SANT JAUME PERIQUITA! La solemnitat a l'Ajuntament i al Palau de la Generalitat es van barrejar amb l'eufòria més esbojarrada. No us perdeu els parlaments. Tamudo, que s'incorporava als Jocs Olímpics d'Atlanta, hi va intervenir... via caset!!! Paco Flores va exhibir un català immaculat... i fins i tot va xerrar l'ànec Donald! El final de festa, a Montjuïc.

 

L'Espanyol començava fort el segle XXI. De fet, sis anys després, repetiria; en aquesta ocasió, al Bernabéu davant del Saragossa. Però centrem-nos en l'efemèride d'avui. Si encara no n'heu tingut prou, aquí teniu l'especial que van fer al Tot gira de Catalunya Ràdio.

 

 

 

compartir a Whatsapp
Següent
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut