Xile viu la sequera més greu en 60 anys

Rius secs, animals moribunds, conreus a punt de desaparèixer i 600.000 persones amb subministrament alternatiu d'aigua. Aquestes són les conseqüències de la greu sequera que travessa Xile, considerada la pitjor en 60 anys.

El govern està determinat a prioritzar els recursos hídrics per garantir el consum humà davant la greu sequera que travessa el país. El ministre d'Agricultura, Antonia Walker, ha qualificat la sequera així:

"La més gran de la història del país. Farem tot el possible per complir amb el primer requisit bàsic: disposar d'aigua per al consum humà."

La zona central i part del nord del país, inclosa la regió metropolitana de Santiago, es troba davant la pitjor situació hídrica en dècades. La situació és crítica en acabar l'hivern austral extremadament sec i amb una primavera i estiu al davant amb poca perspectiva de pluges. Ara arriba l'època més càlida de l'any i més seca i la temporada de reg comença amb una situació crítica de les reserves d'aigua.

Per fer front a les situacions de sequera del futur, en què el canvi climàtic jugarà un paper important en fer més escasses les pluges, el govern ha impulsat un pressupost de més de 150 milions de dòlars per a la Comissió Nacional de Reg, amb els qual facilitarà als agricultors la realització d'obres d'infraestructures per potenciar més l'ús de l'aigua. Actualment, hi ha un pla nacional en marxa de 26 embassaments en 9 regions del país.

Un total de 119 comunes del país entre les regions d'Atacama i el Maule es troben en situació d'emergència agrícola, i a la regió de Valparaíso s'ha declarat la situació de catàstrofe per escassetat d'aigua.

Javier Maldonado, governador de Chacabuco, creu que les pluges dels darrers deu anys que han donat peu a la sequera seran la situació normal en el futur.

"A partir d'ara, hem de ser realistes, el canvi climàtic és una situació que ha arribat per quedar-se."

Però la falta de pluges no és l'única raó de la manca d'aigua de boca o de l'agricultura o ramaderia més familiar. Diego Soto, enginyer hidràulic i membre del Moviment de Defensa d'Accés a l'Aigua, apunta a un altre protagonista de la manca d'aigua: el subsòl.

"Aquest és el primer avís i el resultat de la sobrecàrrega que existeix a Xile en matèria agroindustrial. El 77% de l'aigua es dirigeix ​​cap a aquest sector. En quina situació ens trobarem? Es generarà caigudes sostingudes en els nivells de les capes subterrànies, i si ara no hi fem alguna cosa, acabarem amb aqüífers drenats."

A més, afirma que el sector agroindustrial generarà caigudes sostingudes en els nivells de les aigües dels aqüífers i, si no es fa res, acabarà en per esgotar-los.