Halo lunar i paraselene des de Sant Feliu de Buixalleu

Vista una paraselene o falsa lluna aquesta darrera nit a Catalunya

Néstor GómezActualitzat

Coincidint amb la primera nit sencera amb horari d'hivern hem tingut el privilegi d'observar un fenomen òptic poc comú i que ha estat fotografiat per alguns dels nostres espectadors: una paraselene.

Moltes vegades us hem parlat d'halos solars i de parhelis. Doncs el fenomen del parheli en el cas de la lluna s'anomena paraselene i també és conegut com a falsa lluna. Ara que la lluna està en quart creixent, la seva llum topa amb el cel cobert de núvols prims, formats per cirrostratus. Un cop la llum de la lluna travessa els cristalls de gels dels cirrostratus es descompon i crea un anell que envolta la lluna. Quan la incidència de la lluna és prou vertical amb els hexàgons dels cristalls de gel dels cirrus apareixen uns reflexos en punts oposats del cercle que imiten la lluna, però molt més tènue.

Paraselene des de Barcelona (Alfons Puertas)

Etimològicament, el terme "paraselene" està format per dues arrels gregues: el prefix "para-", que vol dir "al costat de", i el mot "selene", que significa "lluna".

Així s'ha vist des de la Costa Brava, amb l'interior de l'anell més il·luminat amb les llunes laterals molt desfigurades.

Halo lunar i paraselene des de l'Estartit (Josep Pascual)

 

 

ARXIVAT A:
Meteorologia
Anar al contingut