Un vessament de combustible a l'Àrtic rus posa de relleu el perill del canvi climàtic a la regió

Alberto Alcántara Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El canvi climàtic provocat per l'escalfament global pot estar al darrere d'un greu vessament de combustible al riu Ambarnaya, a l'Àrtic rus. Les autoritats russes han declarat l'estat d'emergència a la regió.

L'accident va passar a finals del maig en una planta tèrmica situada a prop de la ciutat de Norilsk, quan un dipòsit dièsel va resultar danyat a causa de l'enfonsament dels seus pilars. Com a conseqüència, almenys 20.000 tones de combustible es van abocar al riu i al subsol. Segons l'organització ecologista Greenpeace, ha estat el vessament més gran de la història de l'Àrtic rus.

Aquesta catàstrofe ambiental posa en dubte el manteniment de les instal·lacions, però també alerta dels perills de l'escalfament global en la regió àrtica.

Escalfament siberià

La fàbrica accidentada està construïda sobre el permagel, la capa de terra congelada de manera permanent que cobreix una quarta part de la superfície terrestre de l'hemisferi nord.

El permagel conté, atrapats, gasos d'efecte hivernacle com el diòxid de carboni i el metà. En cas de descongelació, aquests gasos anirien a parar a l'atmosfera i agreujaria la crisi climàtica amb una retroalimentació molt perillosa.

Però a més a més, l'estovament del terreny també augmentaria el risc de d'afectació d'estructures: edificis, carreteres, etc... En el cas de Rússia, això podria tenir conseqüències ambientals funestes.

El diari Washington Post es feia ressó aquesta setmana d'un estudi publicat a Nature Communications que va trobar que el 45% dels camps d'extracció d'hidrocarburs a l'Àrtic rus es troba en zones "on la desestabilització del terreny relacionada amb el desglaç pot causar danys greus al medi construït".

La companyia responsable de la planta, Noris Nickel, que ja té antecedents en altres vessaments, creu que la fusió del permagel ha estat la causa desencadenant de l'enfonsament del dispòsit.

Temperatures anormalment altes

Sigui una qüestió de manteniment o d'escalfament, o de totes dues causes, el que és segur és que aquest 2020 porta temperatures molt més altes del normal a la regió àrtica. Mireu aquest mapa d'anomalia tèrmica que compartia a les xarxes el doctor en Física J.J. González Alemán (@glezjuanje):

Anomalia de temperatura global Gener/Abril 2020 (BerkeleyEarth.org)

 

En un cop d'ull podeu apreciar com, entre el gener i l'abril del 2020, la regió de Sibèria ha experimentat temperatures molt més altes del normal, de més de 5 graus respecte a la mitjana, segons ha confirmat l'Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA).

En aquesta altra piulada podeu veure un altre mapa d'anomalia corresponent només al mes de maig, i centrat a la zona àrtica:

 

Però és que al mes d'abril, les temperatures de l'Àrtic van pujar més de 9 ºC per sobre del normal, segons dades de la NASA. Va ser una contribució decisiva perquè al mes d'abril del 2020 fos l'abril més càlid mai registrat. Els resultats de la NOAA van ser lleugerament diferents, i això els va fer catalogar el mes com el segon més càlid.

 

La tendència dels últims anys és implacable en aquest sector crucial per al clima de tot el planeta, com es veu en l'evolució del gel àrtic de l'última dècada. Vuit dels deu anys amb un nivell més baix de la mínima extensió anual van estar situats entre el 2010 i el 2019.

En el que portem del 2020 no fa presagiar res de bo, com advertia el mateix doctor González Alemán en aquesta piulada sobre le desgel al mar de Kara, la part de l'oceà Àrtic que banya les costes del nord de Sibèria.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut