Un estudi mostra com el canvi climàtic antropogènic amplifica les onades de calor a l'Antàrtida

El febrer del 2020 va deixar un rècord de temperatura a l'Antàrtida: 18,3 ºC registrats a la base Esperança. Aquesta setmana, un estudi amb participació catalana sobre aquell episodi ha confirmat, per primera vegada, que l'escalfament global provocat per l'activitat humana és capaç d'amplificar les onades de calor al continent antàrtic, que ara són 10 vegades més freqüents i un 25% més intenses.

L'investigador català Sergi González, membre del Grup Antàrtic de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), ha liderat l'estudi publicat a la revista Communications Earth & Environment, i n'ha anunciat les conclusions amb aquesta piulada:

Do you remember the records broken in #Antarctica in February 2020? In this article at @CommsEarth we demonstrated the role of #climatechange in amplifying the event. ?https://t.co/QaOfHQqN5t

I am very happy to finally see published two years of efforts

— Sergi Gonzàlez (@sergimet) May 27, 2022

Un episodi històric

L'onada de calor que hi va haver entre els dies 6 i 11 de febrer del 2020 va ser una de les més intenses de les registrades a la regió, amb unes anomalies positives de la temperatura mitjana de 4,5 ºC i amb el registre insòlit dels 18,3 ºC mesurats a la base Esperança. Aquest valor, anunciat pel Servei Meteorològic Nacional argentí (SMN), va superar l'anterior rècord de 17,5 °C del 24 de març del 2015.
 

Un estudi innovador

Els fenòmens extrems de tota mena poden passar en el marc de la variabilitat climàtica natural, però en un context de crisi climàtica disparada per l'escalfament global també estan influenciats pel canvi climàtic antropogènic, que tendeix a augmentar-ne la intensitat i la freqüència.

Per analitzar quina contribució té l'escalfament provocat per l'activitat humana en un esdeveniment en concret cal fer estudis d'atribució, com el que han fet científics del Grup Antàrtic de l'Agència Estatal de Meteorologia i de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Geociències del CSIC i la Universitat de Lisboa, titulat "Climate warming amplified the 2020 record-breaking heatwave in the Antarctic Peninsula".

L'investigador Sergi González destaca que, tot i que els estudis d'atribució ja fa anys que es fan a Europa i Amèrica, aquest és el primer que es fa a l'Antàrtida:

L'Antàrtida s'ha escapat d'aquests estudis per la quantitat d'observacions i dades limitades que hi ha a la regió (poques sèries i curtes), però els recents avenços en tècniques de dades, és a dir millor reanàlisi, ens han permès fer aquesta anàlisi innovadora.

Onades de calor un 25 % més intenses que en el passat

En aquest cas, els investigadors van aplicar un mètode estadístic per estudiar episodis similars que haguessin succeït en períodes passats (1950-1984) i recents (1985-2019). Així ens ho explica el mateix Sergi González:
 

"El nostre mètode es basa a buscar situacions similars en el registre històric i simular a partir d'elles onades de calor anàlogues a la de 2020, combinant-les aleatòriament. Amb això hem creat unes 5.000 onades de calor fictícies similars a la del 2020. Després hem dividit aquestes onades en dos períodes: passat i recent."

Com a resultat d'aquesta simulació, s'ha comprovat que onades de calor similars a les del 2020 a la península antàrtica són ara un 25 % més intenses que en el passat (almenys 0,4 °C més càlides que en el període anterior), i que la probabilitat d'experimentar una onada de calor semblant a la registrada el 2020 a l'Antàrtida ha augmentat deu vegades des del període 1950-1984.

Aquest fet es deu en gran mesura a un escalfament a llarg termini d'origen antropogènic, perquè els canvis en la circulació atmosfèrica experimentats recentment a la zona no són capaços d'explicar per si sols l'augment de temperatura registrat durant aquell episodi.  

Més episodis extrems posteriors

Cal recordar que el passat mes de març l'Antàrtida va viure una nova onada de calor excepcional, amb uns registres disparats: l'estació de Concòrdia va registrar -12,2 ºC, uns 40 ºC per sobre de la mitjana habitual en aquestes dates. I a l'estació Vostok es va arribar als -17,7 ºC, 15 ºC per sobre de la temperatura més alta de tots els temps en aquell indret. Aquest episodi també va coincidir amb valors molt per sobre dels normals al pol nord.