Teulades blanques

Tenir terrats blancs i més zones verdes abaixaria més de 4 ºC la temperatura a Barcelona

L'efecte de les dues mesures suposaria una baixada notable de la temperatura diürna, mentre que la nocturna baixaria gairebé 2 graus

Alberto AlcántaraActualitzat

Pintar les teulades de blanc i fer més zones verdes a les ciutats podria abaixar la temperatura diürna més de 4 graus i mig, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

 

 


El treball ha avaluat l'efectivitat de diferents solucions urbanes per reduir la temperatura a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i adverteix que la freqüència i la intensitat de les onades de calor a les ciutats està augmentant a causa de el canvi climàtic derivat de l'escalfament global, amb un gran impacte negatiu en la salut i la mortalitat.

 

 

La investigació demostra que les activitats antropogèniques i els materials de construcció afavoreixen l'acumulació de calor a les ciutats, i que la radiació solar emmagatzemada durant el dia a l'asfalt i els edificis s'allibera lentament durant la nit. És el conegut efecte d'illa de calor.

 

 

L'estudi, liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Gara Villalba i publicat a la revista Urban Climate, demostra que l'aplicació combinada de pintar les teulades de blanc i posar més zones verdes seria una mesura directa per obtenir una reducció més gran de la temperatura durant les onades de calor.

Els investigadors van fer servir un model meteorològic amb onze tipologies de zones urbanes i van simular l'onada de calor registrada el juliol de l'any 2015, quan es van assolir temperatures diürnes d'entre 35º i 40º C, i temperatures nocturnes superiors als 25º C.

 

Escenaris simulats

 

Es van simular quatre escenaris de mitigació a partir de solucions com la creació de terrats freds o l'increment de les àrees verdes d'acord amb els objectius de el Pla Director Urbanístic (PDU) de l'AMB. Aquest pla preveu la creació de 6 parcs urbans i àrees verdes amb 255,64 hectàrees el 2030, cosa que suposa incrementar la vegetació d'un 32,54% a un 35,92%.

D'altra banda, els terrats freds s'obtenen pintant de blanc les cobertes de l'edifici per augmentar l'anomenat albedo, el percentatge de radiació que reflecteix la superfície i que no és absorbida per l'edifici.

Els quatre escenaris analitzaven els efectes d'augmentar l'albedo fins a un 0,85% pintant de blanc els terrats, preferiblement els plans i més accessibles; incrementar les zones verdes amb un reg diari de dos litres per metre quadrat; amb un reg superior de cinc litres per metre quadrat; i un últim escenari combinant els sostres frescos amb la creació de zones verdes amb reg de cinc litres per metre quadrat.

 

Els resultats

 

Els resultats mostren que l'escenari que combina les dues estratègies és el que té més impacte, amb una reducció de la temperatura mitjana d'1,26 ºC.

La reducció arriba als 4,73 ºC durant el dia (a les 15 hores), i a 1,88 ºC durant la nit (21 hores). El descens tèrmic també deriva en un altre efecte positiu: un descens del 26% de consum energètic per un estalvi en aire condicionat.

El primer escenari de teulades fredes permet reduir la temperatura mitjana en 0,67 ºC, però és més efectiu durant el dia, aconseguint una reducció màxima de 3,83 ºC a les 15 hores, davant el descens màxim d'1,63 º C durant la nit.

Augmentar les zones verdes redueix la temperatura en menor mesura, encara que té millors resultats en l'escenari amb més reg, amb un descens de 0,15 º C de mitjana per al reg de 2 l/m2, enfront d'un descens de 0,61 ºC a l'escenari amb reg de 5 l/m2.

Joan Gilabert, primer autor de l'estudi, explica que "quan s'incrementa la irrigació, la reducció de la temperatura diürna millora notablement gràcies a l'efecte de refredament causat per l'evapotranspiració".

"Combinar els beneficis de reduir la temperatura durant la nit amb l'augment del verd urbà, amb la reducció de la calor diürna gràcies a l'augment de l'albedo i la irrigació, combat els efectes de l'onada de calor durant 24 hores", segons assenyala Sergi Ventura, coautor de l'estudi.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut