S'acosta una nova glaciació a l'Europa occidental?

La cinta transportadora de calor a Europa occidental, el corrent del Golf, s'alenteix un 15%
Francesc MauriActualitzat

Fa un milió d'anys, el clima de la Terra es va alterar de manera abrupta per causes que encara es desconeixen. Les grans masses de gel continental es van acumular a les regions polars, els cicles glacials es van tornar més llargs i freds -els més intensos en la història del quaternari- i com a conseqüència, el sistema climàtic global es va alterar a escala planetària.

 

Un canvi en la intensitat de la circulació oceànica global podria haver estat el responsable d'aquesta profunda alteració climàtica -la transició del plistocè mitjà (MPT, en anglès)-, que va desencadenar glaciacions extremes fa un milió d'anys. Així ho planteja un estudi de la revista Nature Geoscience en el qual participen els experts Leopoldo Pena i Maria Jaume-Seguí, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. Aquesta notícia, precisament, es basa en un comunicat de premsa d'aquest grup, el GRC.

 

Es tracta, en origen, d'un estudi, dirigit per l'expert Jesse Farmer, de l'Observatori Terrestre Lamont-Doherty, de la Universitat de Colúmbia (Estats Units), amb la participació d'equips de la Universitat d'Edimburg (Escòcia), la Universitat de Londres (Regne Unit), la Universitat de Princeton (Estats Units), i l'Institut Max Planck (Alemanya).

 

Tot això, ara fa un milió d'anys. Recentment, però, tenim altres canvis.

 

En l'actualitat, hi ha evidències que la circulació oceànica a l'Atlàntic s'ha alentit un 15% des de mitjan segle XX. Independentment de les causes que provoquen aquest fenomen, "és important no traçar paral·lelismes simplistes: es podria caure en la temptació de dir que, si s'alenteix la circulació, disminuirà el CO2 atmosfèric, però això seria un error gravíssim", adverteix Leopoldo Pena. "En aquest cas -continua-, les aigües superficials riques en CO2 no serien transportades a l'oceà profund, mentre que, a regions com l'Antàrtida, les aigües profundes riques en CO2 continuarien arribant a la superfície i, en conseqüència, el CO2 atmosfèric continuaria augmentant".

Si recordeu la pel·lícula "El dia de demà", uns científics detecten una caiguda abrupta de la temperatura a l'Atlàntic nord i variacions en els corrents. Una de les estacions de control, per exemple, es trobava a Escòcia. La pel·lícula agafa, de manera força científica, encara que exagerada en les conseqüències immediates, el fenomen que ja es va observar en dues ocasions, ara fa uns 18.000 anys i ara fa uns 13.000 anys. Llavors, el clima europeu es va refredar significativament.

 

Quan el clima va canviar radicalment fa un milió d'anys

 

Des de fa dècades, la naturalesa dels mecanismes que van transformar de manera radical el clima del planeta al període esmentat ha estat motiu de debat en la comunitat científica internacional. Segons l'estudi de la revista Nature Geoscience, una reducció abrupta en la intensitat de la circulació oceànica profunda o termohalina ("termo", de temperatura, i "halina", de sal) fa 950.000 anys -un fenomen ja documentat pels oceanògrafs Leopoldo Pena i Steven Goldstein (Science, 2014)- va potenciar la captura i l'emmagatzematge a l'oceà profund del diòxid de carboni atmosfèric (CO2) a escala planetària.

 

 

Com a resultat d'aquest alentiment de la circulació oceànica global, "una part d'aquest CO2 va quedar atrapada a l'oceà profund i això podria haver contribuït a un canvi climàtic dràstic en el sistema planetari", detallen els investigadors Leopoldo Pena i Maria Jaume-Seguí, membres del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la UB.

Els autors del nou treball han estimat que, durant les fases més extremes d'aquesta transició climàtica, l'Atlàntic profund va arribar a emmagatzemar uns 50.000 milions de tones de carboni addicionals, en comparació amb els cicles glacials menys intensos amb anterioritat al milió d'anys.

 

Amb aquestes grans quantitats de carboni confinades a les profunditats de l'oceà, el nivell de diòxid de carboni va disminuir a l'atmosfera, les temperatures globals es van tornar més fredes i les capes de gel es van estendre pel planeta durant aquest particular període del quaternari.

 

"L'oceà profund ha actuat i actua com un reservori o magatzem de CO2. Quan aquest gas s'acumula durant centenars o milers d'anys al fons de l'oceà, es produeix un descens del CO2 a l'atmosfera que té conseqüències climàtiques globals. Ara bé, és important destacar que el mecanisme oposat també és possible", alerta Leopoldo Pena.

 

Foraminífers: els fòssils que reconstrueixen la història climàtica dels oceans

 

A les profunditats oceàniques, els sediments marins preserven el registre climàtic d'aquest període excepcional, que va significar un punt d'inflexió en el clima de la Terra. En el marc de la investigació, els experts han analitzat la composició isotòpica de les restes fossilitzades dels foraminífers planctònics i bentònics, organismes unicel·lulars capaços de generar una petxina mineral de carbonat càlcic. L'estudi d'aquests protozous, que abunden en el registre fòssil dels sediments oceànics, és decisiu per conèixer les característiques del clima i dels ecosistemes marins del passat.

 

Canvi climàtic: del passat al futur del planeta

 

El nou estudi de la revista Nature Geoscience descriu alguns dels mecanismes climàtics que van contribuir a la transició del Plistocè mig, i aporta noves perspectives per elaborar prediccions climàtiques futures amb més exactitud i fiabilitat. Segons els experts, encara cal desvelar moltes incògnites sobre els canvis en la circulació oceànica profunda que van marcar aquest període.

 

Comprendre la naturalesa dels canvis climàtics del passat és decisiu per millorar les previsions sobre l'evolució del clima en un futur. En l'actualitat, alguns dels grans desafiaments en paleoclimatologia i paleoceanografia rauen a conèixer amb exactitud els mecanismes de captura i d'emissió de CO2 en els ecosistemes oceànics, identificar i determinar la dimensió d'aquests reservoris i descobrir-ne la capacitat de resposta davant els canvis en la circulació oceànica.

 

"El sistema climàtic de la Terra, tal com el coneixem, no està estancat. El nostre estudi posa de manifest que hi ha mecanismes que controlen el clima del nostre planeta que no entenem completament", explica Leopoldo Pena. "Fa un milió d'anys -continua-, múltiples components del sistema climàtic de la Terra van actuar en conjunció per impulsar el clima global cap a un estat de glaciacions extremes i duradores. Avui dia, l'augment de les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni per l'acció humana també podria conduir el sistema climàtic cap a un estat totalment diferent."

Arribats en aquest punt de la notícia, cal fer un resum final:

-L'anomenat canvi climàtic, canvi global o escalfament global és una realitat. La mà de la nostra espècie supera la de la natura.

-Tot i els acurats models climàtics per a les pròximes dècades, es continua investigant en mecanismes com el presentat en aquesta notícia que podrien introduir novetats en les previsions d'evolució.

-Els oceans, avui dia, són un dels actors menys coneguts a l'hora de traçar la seva influència en el clima futur.

 

Malgrat els dubtes, lògics en qualsevol feina d'investigació científica en una maquinària molt complexa com l'atmosfèrica, hem de continuar caminant cap a un funcionament de la civilització més net i sostenible. El desenvolupament més potent, generalitzat i, sobretot, ràpid de les energies renovables esdevé imprescindible.