Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Rius sota mínims, esperant pluges aquest hivern

Dani RamírezActualitzat

La tardor, una estació típicament plujosa o molt plujosa, ha tornat a fallar. No ens ha portat les esperades precipitacions després d'un estiu molt calorós i amb forta sequera. Es va perpetuant un any, aquest 2022, molt sec. De fet justament fa 2 anys que es va iniciar un període de sequera, des de finals de novembre del 2020.

El meandre del Ter a Sant Pere de Casserres (abril 2021/ Setembre 2022)(Marc Sellés)

 

Dèficit de pluja

Resulta poc freqüent que els rius de Catalunya no hagin experimentat crescudes importants en tota la tardor, llevat dels barrancs del  massís del Port aquest novembre, i els rius de l'Alt Pirineu a mitjans de setembre.

Dues zones han tingut la sort aquest novembre de rebre pluges abundants o molt abundants: la part sud-oest de les Terres de l'Ebre i punts de l'Alt Pirineu.

A la resta, més del 90% de la nostra geografia ha sumat molt pocs litres, amb zones on el recompte ha quedat entre 2 i 10 mm o litres/m2.

Així doncs, els rius van agonitzant i les reserves d'aigua als embassaments no paren de davallar lentament. Vam començar la tardor meteorològica, a 1 de setembre, amb un 37% de la capacitat total dels embassament de les conques internes. I l'hem acabat, a 30 de novembre, a un nivell del 32%.

 

Rius sota mínims

Hi ha rius gairebé eixuts o en eixuts en alguns dels seus trams, com el Francolí, el Gaià, el Foix, el Siurana i la Tordera. D'altres van molt baixos. La qualitat de l'aigua va empitjorant, els ecosistemes fluvials (la fauna principalment) està patint i les mesures de reducció de consum d'aigua es van estenent a gran part del país.

Per altra banda, els grans aqüífers del país es van esgotant. La capa freàtica no es recarrega, com a conseqüència de la manca de pluges, aportacions fluvials i a sobreexplotació de pous, moltes vegades insostenible. S'hi extreu més aigua de la que hi arriba pels rius o les pluges. És el cas del sistema Carme-Capellades o l'aqüífer de la Tordera. Així que el panorama es va posant cada vegada més magre.

 

La reserva de neu, en aquest inici de la temporada, com passa molts anys, se situa amb poca reserva d'aigua en forma sòlida. Al Pirineu hi ha gruixos de 5 a 20 cm, amb algunes zones de 30 a 40 cm a l'Alt Pirineu, com a la Vall d'Aran i l'Alt Pallars.

 

L'any passat el punt de partida era molt diferent, com a resultat de grans nevades entre finals de novembre i el primers dies de desembre. Aleshores s'hi acumulava d'1 a 3 metres de gruix de neu a tot el Pirineu i el terreny era innivat per sobre dels 1.500 a 1.700 m. Ara, la situació és molt diferent.

Estat dels cabals

La majoria de rius porten cabals de 2 a 10 m3/segon (1 m3 equival a 1.000 litres). En tota la tardor només hi hagut petites crescudes de 20 a 30 m3/s, quan és habitual que cada tardor tinguem crescudes de 50 a 200 m3/s als nostres rius mediterranis. I, per descomptat, quedem molt lluny de les grans riuades històriques de Llobregat, el Ter, el Segre o les Nogueres, amb cabals màxims de 500 a 2.000 m3/s.

 

I què hi diuen els mapes del temps?

La previsió, ara intentem buscar sortida a aquest atzucac, indica una lleugera esperança per a aquest mes de desembre. Podríem tenir una mica més de fred del normal (això garanteix més probabilitat de nevades) i també alguns episodis de pluges moderades o abundants.

Els diferents models estacionals així ho indiquen, especialment a la zona costanera. Això fa intuir major presència de situacions de llevant, que caldria que descarreguessin a les capçaleres del Prepirineu i del Pirineu oriental.

En el conjunt de tot l'hivern, sumant els mesos de desembre, gener i febrer, l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) pronostica en un 40% la probabilitat de tenir una estació plujosa. Amb un 35% de probabilitats serien uns 90 dies normals de pluja, que acostuma a ser poca en període hivernal. I 25% de probabilitat de ser un hivern sec. En el cas de les illes Balears, puja la probabilitat al 50%, pel fet de tenir segurament aquestes situacions de caire allevantat.

AEMET
Pronòstic estacional de l'AEMET

Els models americà (Noaa-Ncep), el Centre Europeu i Meteofrance, amb petits matisos, també aposten per un desembre plujós, amb dues opcions de situació de llevants. Això no deixaraia gaire pluja a Lleida o al Pirineu. Els americans marquen, però, més circulació de borrasques atlàntiques, del SW. Els mapes francesos a llarg termini anuncien més pluges per març i especialment l'abril del 2023. Esperem no haver d'esperar tant per mitigar la gran sequera que patim.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut