Què ens hi juguem a la conferència sobre el canvi climàtic de Katowice? Te'n donem les claus

Concretar com s'assoleixen i com es financen els objectius, dos aspectes a debatre
Xavier Duran
Una fàbrica de Rochester, a l'estat de Nova York (Reuters)

Una fàbrica de Rochester, a l'estat de Nova York (Reuters)

Arrenca a Katowice (Polònia) la Conferència sobre Canvi Climàtic, que s'allargarà fins al divendres 14 de desembre.

Es tracta de la COP (conferència de les parts) número 24. Les COP són reunions que es fan anualment des del 1995. Aquí es prenen les decisions necessàries per implementar l'acord de les Nacions Unides sobre canvi climàtic.

La reunió de Katowice presenta característiques particulars, tant per les dades més recents sobre el canvi climàtic com per la necessitat de prendre decisions concretes i urgents i per la situació geopolítica. Aquests son els punts clau:

1- Les emissions mundials de CO2 van tornar a augmentar el 2017 després de tres anys d'estancament. L'ONU demana mesures urgents i sense precedents per frenar-les.

A més, la concentració d'aquest gas a l'atmosfera no ha deixat de pujar i l'any passat va assolir un nou rècord. Va assolir 405,5 ppm (parts per milió), un 146% del valor que tenien abans de la revolució industrial.

2- Els efectes del canvi climàtic ja s'estan notant i les previsions dels investigadors no són falagueres. Per al Mediterrani es pronostiquen escassedat d'aigua, pèrdua de biodiversitat, disminució en els rendiments dels conreus i falta de recursos en general. Els efectes seran més greus en països amb pocs recursos, on les condicions de vida s'agreujaran.

Malgrat que el president dels Estats Units, Donald Trump, ha manifestat repetidament que no creu en el canvi climàtic i menys en que sigui provocat per l'acció humana, la seva pròpia administració acaba de publicar un informe en sentit contrari. A la Quarta Avaluació Nacional del Clima hi trobem, entre altres, afirmacions com aquesta:

"Es preveu que els fenòmens meteorològics extrems i els fenòmens relacionats amb el clima, així com els canvis en les condicions climàtiques mitjanes segueixin danyant les infraestructures, els ecosistemes i els sistemes socials que proporcionen beneficis essencials a les comunitats."

3- Cal concretar com s'assoleixen els acords de París. El 2015 es va signar a la capital francesa un acord en què es fixava l'objectiu d'impedir que la temperatura mitjana de la Terra pugés més de dos graus respecte a la preindustrial. També es posava com a objectiu més desitjable que no pugés més d'1,5 graus. Però no establia ni obligacions ni mecanismes per fer-ho.

Assolir acords concrets és un dels objectius d'aquesta conferència.

4- Però això no serà gens fàcil. A la COP anterior, presidida per Fidji, però feta a Bonn, es va iniciar l'anomenat Diàleg Talanoa. Pren el nom d'una paraula feta servir a Fidji i altres llocs del Pacífic que designa un procés de diàleg inclusiu, participatiu i transparent per arribar a una decisió consensuada. L'objectiu és tancar aquests acords el 2020.

Malgrat això, les posicions de les dues presidències són ben diferents. Fidji, un dels països més amenaçats per l'augment del nivell del mar, advoca per accions decidides i que comencin de forma immediata.

Polònia, en canvi, manté que els objectius plantejats a la Unió Europea, ara com ara els més ambiciosos en el món desenvolupat, s'han de rebaixar. Polònia també vol mantenir l'ús de carbó, el combustible fòssil més ineficient i contaminant, que genera el 80% de l'electricitat en aquell país.

 


Central tèrmica de carbó de Belchatów, a Polònia (Flickr)

 

5- Falta un lideratge mundial clar. Aquest rol el podria assumir la Unió Europea. Dimecres va presentar el document "Un planeta net per a tothom". En aquest text es declara la intenció que l'any 2050 hi hagi zero emissions degudes als combustibles fòssils; les que es generir s'hauran de compensar. Tot i així, el document no deixa clar com arribar-hi.

A la resta del món, la decisió de Trump d'abandonar els Acords de París, secundada pel president electe del Brasil, Jair Bolsonaro, situa dos grans emissors fora del consens. A més, segons l'ONU, hi ha diversos països que no assoliran els objectius de reducció d'emissions fixats per al 2030: Austràlia, Canadà, l'Argentina, Corea del Sud i la mateixa Unió Europea, conjuntament amb els Estats Units.

En canvi, la Xina podria consolidar-se com un dels líders mundials contra el canvi climàtic. El país asiàtic, responsable de la quarta part de les emissions mundials de gasos d'hivernacle, està fent un gir lent però ambiciós per reduir la seva contribució al canvi climàtic. Els resultats, però, trigarien. Significaria que les seves emissions ja no creixeran més a partir del 2030, un resultat insuficient per alentir el canvi climàtic.

6- Si Katowice assoleix els seus objectius, n'hauran de sortir acords en tres àmbits principals. El primer, l'equació clara de com es calculen les emissions per països i quines són les accions que ha d'assumir cadascun. En segon lloc, el finançament per ajudar els països que tinguin més dificultats per assolir els objectius. A la COP de Copenhaguen del 2009 es va acordar donar als països més pobres cent mil milions de dòlars anuals a partir del 2020.

El 20 de novembre, ministres del grup anomenat BASIC (el Brasil, Sud-àfrica, l'Índia i la Xina) van emetre un comunicat emfatitzant que l'acció global "hauria de promoure la justícia climàtica i una transició justa". També manifesta que els objectius sobre les emissions han de ser comuns, però d'acord amb les responsabilitats i capacitats de cada país.

I en tercer lloc, els mecanismes de compensació, que consisteixen a comprar crèdits entre països perquè un que ha emès per sobre del que li pertocava pagui a un altre que ha anat més enllà dels seus objectius.

7- Serà difícil arribar a uns acords que potser, a més, seran insuficients. En un informe especial publicat fa poc per l'IPCC (Panel Internacional sobre el Canvi Climàtic) s'afirma que limitar l'augment de temperatura a 1,5 graus encara és possible, però que requerirà grans esforços i començar les accions immediatament.

La bona notícia és que, almenys, els nous càlculs situen aquest augment una mica més lluny del que es creia. A l'informe publicat el 2014, l'IPCC estimava que aquest augment s'assoliria a la dècada del 2020. Basant-se en nous estudis, ara afirma que s'hi arribaria entre el 2030 i el 2052.

8- Després d'una presidència escèptica en vindrà una altra. La COP 25 s'hauria de fer al Brasil. Però Bolsonaro ja ha manifestat que podrien renunciar a acollir la reunió. Seria una decisió problemàtica, però coherent amb els seus plantejaments.

TEMES:
Ciència Canvi climàtic Contaminació Medi ambient

VÍDEOS RELACIONATS