Pontevedra, paradís del vianant: sense cotxes, radars, ni morts per l'automòbil
82.000 habitants que han derrotat als cotxes
La ciutat de Pontevedra hi ha qui diu que de tarannà conservador i poc abocada a les grans sacsejades va revolucionar la mobilitat amb l'arribada, el 1999, d'un alcalde del Bloc Nacionalista Gallec.
Des d'aquell any, el 70% dels desplaçaments es fan a peu. En els 10 primers anys es va passar de 30 morts per accidents relacionats amb els cotxes, a només 3. I en els últims 4 anys, cap mort. A més, el CO2 s'ha reduït un 70%.
La reducció de trànsit ha estat espectacular
Al centre de la ciutat s'ha passat d'una intensitat mitjana diària de 74.400 cotxes, el 1996, a 22.709 el 2014. A tota la ciutat s'ha passat dels 98.700 vehicles, el 1996, als 69.996 el 2014.
No hi ha radars. Cap multa per excés de velocitat.
Tan bon punt va arribar l'alcalde, ja es van treure 500 cotxes del centre històric. D'un sol cop es van convertir 300.000 metres quadrats en zona de vianants. Ara bé, que ningú es pensi que va ser una actuació només al centre del municipi, va ser una actuació integral a tota la ciutat.
Reunions continuades amb els veïns ho van fer possible. Si, per exemple, a una reunió hi assistien 100 veïns, 90 hi votaven a favor i 10 en contra. I tot i que els 10 veïns es queixessin molt i posessin el crit al cel, la majoria va acabar triomfant.
Al centre no hi poden accedir ni els cotxes oficials. No hi ha ni zona blava ni verda. Això implica trànsit de vehicles que busquen aparcament, i per això hi ha pàrquings al voltant de la zona de vianants. Només cal caminar 15 minuts per arribar al centre des de qualsevol punt de l'extraradi. El mapa de MetroMinuto evidencia la filosofia de la ciutat i l'obra de govern.
Pontevedra no és un poble. Té 82.000 habitants, una població semblant a la de Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat o Manresa; el doble, per exemple, que Igualada o Figueres i amb 20.000 habitants menys que la ciutat de Reus.
L'alcalde diu que l'única manera de fer zones per a vianants és traient els cotxes. Al mig de la ciutat no hi ha centres comercials ni zones blaves ni verdes per evitar trànsit amunt i avall i vehicles que miren de trobar aparcament. Al centre de la ciutat hi ha carrers per on poder passejar, un nucli que ha guanyat 12.000 habitants des del 2009, més botigues obertes, nombroses activitats perquè els nens juguin, actes culturals, etc.
El 72% de la gent va a comprar a peu, segons les enquestes. Ningú toca la botzina, no cal.
Aquells qui han d'accedir a les zones restringides per a vianants, per descarregar una maleta, paquets o acompanyar una persona amb dificultats de mobilitat, ho fan sense cap problema. La gent s'autoregula.
Al rovell de l'ou de la ciutat, la plaça d'Espanya, hi circulen entre 500 i 1.000 cotxes diaris. Abans ho feien 26.000 vehicles.
Un cop superades les protestes dels veïns, polítics oportunistes i, en definitiva, d'una minoria que estava en contra de tots aquests canvis, s'ha vist que els avantatges són inigualables.
La ciutat és admirada pels gallecs i pel món i ha estat premiada per ONU-Hàbitat per l'espai públic.
