Sediments de l'Ebre des del satèl·lit Terra. Font: NASA.
Sediments de l'Ebre des del satèl·lit Terra. Font: NASA.

Plomall de sediments a la desembocadura de l'Ebre

Actualitzat

El gran cabal de l'Ebre a la desembocadura forma un plomall de sediments visible des de l'espai.

Les dues crescudes d'aigua que baixen per l'Ebre han fet que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) obri les comportes dels pantans del curs baix i alliberi gran quantitat de sediments al mar.

El cabal de l'Ebre a Tortosa durant el mes de gener se situava a nivells baixos, a l'entorn dels 250 m³/s. Amb l'arribada de les pluges intenses al Pirineu de Navarra i al curs alt de la conca, a finals de gener, els pantans catalans de l'Ebre van desaiguar i el cabal a Tortosa va pujar fins als 800 m³/s. La fosa de neu de les grans nevades de mitjans de febrer, juntament amb precipitacions dels darrers dies fa que ara mateix hi hagi dues crestes de crescudes actives a l'Ebre, una a Castejón, a Navarra, amb 1.500 m³/s, i una altra, aigües avall, a Saragossa, amb més de 1.400 m³/s. Per encabir tota aquesta aigua, els embassaments han obert comportes i des del dia 17 de febrer el cabal a Tortosa se situa una mica per sobre dels 1.000 m³/s.

El gran abocament d'aigua de l'Ebre al mar va acompanyat d'una gran càrrega de sediments que, un cop dins el mar, queden a mercè dels corrents marins. Aquest és l'aspecte terrós de l'aigua de l'Ebre al mar vist des del satèl·lit Terra de la NASA.

Anar al contingut