Més contaminació a les voreres del costat mar de Barcelona que a les de muntanya

Als carrers estrets amb edificis alts pateixen més la contaminació a Barcelona
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Salut
Més contaminació a les voreres del costat mar de Barcelona que a les de muntanya

En els carrers més amples es dispersa més la contaminació (Wikimedia Commons)

Els carrers estrets amb edificis alts i, sobretot, al costat mar, tenen nivells de contaminació més elevats a Barcelona. Així ho ha determinat un estudi publicat a la revista "Science of the Total Environment".  

La recerca l'ha realitzada un equip de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC (IDAEA), encapçalat per Fulvio Amato. L'objectiu bàsic era mesurar de quina manera varia verticalment la concentració de diòxid de nitrogen (NO2) i de carboni negre. Per a aquest darrer també es va mesurar la variació horitzontal.

Pel que fa a la dispersió del carboni negre, partícules que procedeixen de la crema incompleta de combustibles fòssils, la concentració es redueix, com es lògic, amb la distància respecte a la calçada. Però calen 25 metres perquè la concentració baixi a la meitat. I calen 67 metres de distància des del lloc per on circulen els vehicles per recuperar els nivells de referència usuals.

A més, les característiques del carrer hi influeixen molt. Així, els carrers estrets amb edificis alts conserven nivells més alts de contaminació. En canvi, carrers més oberts o propers a zones verdes tenen nivells més baixos de carboni negre.
 

La contaminació arriba a qualsevol pis

Pel que fa a la dispersió del NO2 i del carboni negre en altura, les variacions són menors del que s'esperava. Tot i així, els pisos més baixos estan sotmesos a concentracions més elevades, fins un 25% superiors. Però les diferències en horaris de més circulació són petites. Els autors expliquen que els nivells base de contaminació no es recuperen fins sobrepassats els edificis més alts. És a dir, que els efectes del trànsit es noten per alts que estiguin l'habitatge o l'oficina.

Un detall curiós és que les concentracions són més elevades a les cases situades al costat mar que a les del costat muntanya. Això es deu al fet que quan la marinada ajuda a dispersar els contaminants es creen uns remolins que en redueixen més la concentració a la part muntanya.

Per això, Fulvio Amato creu que l'estudi s'hauria de tenir en compte en la planificació urbanística i no situar escoles i carrils bici, per exemple, al costat mar a segons quins carrers. També considera una obligació dels governs proporcionar un aire més net:

"Els governs juguen un paper essencial en la reducció de les emissions. Els ciutadans tenen dret a respirar aire que no danyi la seva salut i les administracions de salut i públiques estan legalment obligades a respectar i protegir aquest dret, fins i tot si els ciutadans no ho reclamen explícitament".

I com que, segons els autors, està demostrat que la font principal de la contaminació a les ciutats és el trànsit, Amato diu que s'ha d'actuar "amb mesures que d'entrada semblen impopulars, però que significarien més qualitat de vida i més salut per als ciutadans".

Entre aquests, afirma que, de manera general, "millorar el transport públic i posar peatges urbans" són els mesures més efectives quan se superen els límits anuals de diòxid de nitrogen.

ARXIVAT A:
Mobilitat Salut Medi ambient Contaminació