Menys paraules i més fets contra el canvi climàtic
Avui el Parlament de Catalunya aprovarà la declaració d'emergència climàtica. Catalunya esdevindrà el segon país del món que assumeix aquesta declaració. I la pregunta següent és "I què?". Calen fets, accions immediates, no pas paraules ni promeses. El canvi climàtic preocupa, només en el portal 324 hi ha més de 35 notícies d'aquesta temàtica en el que portem d'any. Què passarà a partir de demà?
El clima evoluciona, sempre ho ha fet i sempre ho farà mentre tinguem una atmosfera que embolcalla la Terra. Però és a partir de la intervenció de l'home explotant el medi per xuclar els màxims recursos possibles quan es produeix un canvi de paradigma. L'home passa de viure del que dona la terra a fer que la terra doni el que nosaltres volem, quan vulguem i a gairebé qualsevol indret del planeta.
Aquest canvi ens ha dut i ens durà a un escalfament global del planeta amb conseqüències visibles de múltiples formes. Pels escèptics, l'argument de la desaparició de les glaceres no té prou pes, ni la fosa dels gels de l'àrtic, ni l'augment del nivell del mar, perquè són indrets llunyans, gens tangibles des del sofà de casa. Però a aquests i molts altres arguments cal afegir-hi els que ens afecten més directament, com ara temporals de mar que s'enduen les platges, períodes més llargs de sequera, pluges més torrencials, estius més llargs... Totes aquestes condicions atmosfèriques tindran repercussió directa sobre la societat i el territori.
Us imagineu un estiu sense aigua per a les piscines, sense platges perquè no hi ha sorra i amb una calor insuportable dia i nit? Fins a quin punt és necessari abocar més sorra a unes platges que tornaran a desaparèixer? Saps que la línia de tren del Maresme està més que amenaçada davant l'augment del nivell del mar i els temporals? Si la contaminació provoca milers de morts l'any a Catalunya, no caldria actuar amb més contundència? Quan els pobles i les ciutats seran de les persones, i no dels vehicles?
Aquí hi ha dos actors importants: l'acció política i les persones individuals. Els polítics han de legislar i prendre mesures d'acció immediata, però, i nosaltres? No estem lliures de responsabilitat i seria del tot injust donar tota la feina i les culpes a les decisions polítiques. Tots nosaltres, cadascun de nosaltres, podem actuar d'una manera immediata. El temps de la dialèctica política ha acabat, el temps de la persona conformista, també.
Afortunadament, els joves pugen amb empenta, energia i determinació. Fins i tot, amb les ganes i la il·lusió de canviar les coses i d'actuar. D'aquí les reivindicacions dutes a terme per Fridays for Future, Joves pel Clima i altres organitzacions. Milers de científics donen suport a les protestes dels joves contra el canvi climàtic.
Ha quedat enrere esperar l'acció política per actuar i cal actuar per moure la política, en tots els aspectes.
Thunberg, jove activista contra el canvi climàtic.
