"Litoral al límit": l'alerta d'un òrgan assessor del govern que demana desurbanitzar

És només un 6,7% de la superfície de Catalunya, però acumula el 43,3% de la població, concentra una part molt important de l'activitat econòmica i conté hàbitats d'alt valor natural i un conjunt de serveis ecosistèmics clau.

Així defineix la costa catalana l'informe "Un litoral al límit", que el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) ha lliurat al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

L'informe es pot descarregar en un PDF de 92 pàgines o en un breu resum executiu de vuit.

En declaracions al 324.cat, el director del CADS, Arnau Queralt, explica l'objectiu bàsic de l'informe:

"El missatge que vol donar el CADS amb aquest informe és molt clar: la costa catalana ha superat la seva capacitat de càrrega i és urgent prendre mesures per garantir-ne la sostenibilitat."

I afegeix el plantejament bàsic de les actuacions que proposen:

"L'informe demana repensar el litoral davant d'un context de canvi climàtic i ambiental que comporta riscos -i costos econòmics- molt elevats. Repensar vol dir, entre altres coses, desurbanitzar i eliminar estructures que redueixen la capacitat d'adaptació de la costa."

L'informe aborda la gestió integrada de les zones costaneres, amb visió ecosistèmica, i englobant la part terrestre, el front litoral i la part marina més propera, amb aquests plantejaments:

"En el context d'emergència climàtica i ambiental en què vivim, cal pensar les millors maneres d'adaptar la costa a la nova realitat biofísica, social i econòmica, convertint els problemes del litoral en noves oportunitats per a una transició ecològica."

I ressalta aquest element clau, en el context actual:

"La visió d'un litoral sostenible implica necessàriament que l'acció humana estigui circumscrita a la seva capacitat de càrrega, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i considerant les múltiples influències i interaccions ecològiques, socials i econòmiques amb altres territoris."

Serveis ambientals

El litoral català té una longitud aproximada de 580 quilòmetres i acull 70 municipis. L'informe ja assenyala, des del títol mateix, que alerta que es troba en una situació límit, i destaca la fragilitat dels seus hàbitats i dels serveis ecosistèmics que presta.

Entre aquests serveis cita els efectes positius d'imbricar les zones urbanes i les zones verdes: mitigar l'efecte illa de calor de les ciutats, afavorir la biodiversitat a les ciutats i la permeabilització, que és fonamental per a reduir el risc d'inundació associat als esdeveniments de pluja extrema.

Destaca, entre altres dades, que des del 2017 s'observa una regressió significativa de les platges en alguns sectors del litoral metropolità. I que només un 20% de la costa disposa de prou espai d'acomodació per continuar enretirant-se davant de la pujada del nivell del mar.

A més, la reducció de cabals i de les aportacions de sediments dels rius supo­sa regres­sions dels deltes a causa de l'erosió i de processos de subsidència.

Això es nota especialment al delta de l'Ebre, a causa bàsicament dels embassaments. La costa recula més de 10 metres a l'any a la desembocadura del riu. I la desembocadura del Llobregat ha retrocedit gairebé un quilòmetre durant el darrer segle.

La solució, explica, no és regenerar la costa amb mitjans mecànics. Recorda que entre els anys 2002 i 2010 es van aportar aproximadament 775.000 m3/any de sorra al litoral, majoritàriament a les platges de Barcelo­na. Això, assenyala, és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics i ambientals elevats i creixents.

Urbanisme i infraestructures

Un altre problema que destaca és la urbanització del litoral. El 59% de la franja costanera està urbanitzada en els seus primers 100 metres i hi ha planificada la construc­ció d'uns 120.000 habitatges nous.

Per revertir-ho, cita els Plans Directors Urbanístics de Revisió de Sòls No Sostenibles. Un que destaca és el del litoral gironí, aprovat l'any 2021, que té previst evitar la construcció de 15.000 habitatges nous.

Tot això en uns moments en què es noten clarament els impactes del canvi climàtic sobre la costa. Aquests afectaran les infraestructures ubicades al litoral, "ja siguin de transport (com la línia ferroviària R1 de Rodalies), d'energia, de sanejament o de comunicacions, els ports i les obres de protecció".

Moltes d'aquestes es troben en zones vulnerables al canvi climàtic. L'informe recorda els greus danys que el temporal Gloria va causar el gener del 2020, amb un cost estimat de més de 75 milions d'euros només en reparacions de ports, platges i passejos marítims. I sense comptar tots els impactes socials i personals.

En el pla estrictament ecològic, alerta que un 70% de les espècies i un 50% dels hàbitats dels sistemes litorals i marins inclosos a la Directiva Hàbitats estan en mal estat de conservació. No­més un 17% dels hàbitats presenten un estat favorable.

També s'observa una regressió de les praderies de posidò­nia i altres fanerògames, els hàbitats roco­sos dominats per macroalgues i el coral·ligen.

Per tot això, l'informe fa una crida al govern i a les altres administracions i actors vinculats al litoral a accelerar el procés d'adaptació climàtica i repensar la costa per fer-la més resistent als seus impactes, especialment a la puja­da del nivell del mar i la intensificació de la freqüència i magnitud dels temporals.

També demana ampliar l'escala territorial de les actuacions de gestió del li­toral perquè abasti l'àmbit de la conca hidro­gràfica i la zona marina d'influència.

Les eines

L'eina per fer-ho, afirma, és el Conservatori del Litoral, un instrument que s'havia de crear en el termini màxim d'un any a partir de l'aprovació de la Llei 8/2020 de Protecció i Ordenació del Litoral.

El CADS també suggereix impulsar plans i programes, com ara un pla per a la restau­ració i conservació de la costa, un pla territorial sectorial de turisme que prevegi la reestructuració de l'activitat turística tenint en compte la capacitat de càrrega del territori, un programa d'actuacions urgents d'adaptació al canvi climàtic en infraestructures de mobilitat, hidràuliques i de protecció, i un pla de transformació i rehabilitació de l'hàbitat urbà litoral.

Altres mesures incloses a l'informe són el restabliment de la dinàmica de la xarxa hidrogràfica i del litoral, per garantir l'aportació de sediment als sistemes costaners, i un funcionament correcte dels ecosistemes fluvials.

També cal conservar, restaurar i gestionar els sistemes litorals marins per garantir el manteniment de la biodiversitat i la sostenibilitat de l'explotació pesquera i dels altres usos de l'economia blava.

També és partidari d'aprofundir en el debat sobre el pagament per accedir a espais naturals vulnerables, on en determinats moments s'ha superat àmpliament la capacitat de càrrega. Aquest és un exemple més de pagament pels serveis ambientals i contribució al seu manteniment.

Finalment, el CADS recomana implantar un model d'economia més circular i de gestió de residus que redueixi la càrrega de plàstics i altres residus i contaminants que arriben al mar. Nous instruments de fiscalitat ambiental i una estratègia coordinada de vigilància i monitoratge del sistema litoral haurien de garantir el coneixement del seu estat i de la seva evolució.