Les monedes virtuals acceleraran el canvi climàtic
La despesa energètica dels ordinadors que calculen i certifiquen el seu valor i transaccions és molt elevada
Bitcoin, ethereum, litecoin, monero... Són els noms d'algunes de les monedes virtuals -o criptomonedes- més conegudes, però se n'han creat centenars. Podria semblar que sent virtuals estalvien tot els costos ambientals de les monedes físiques. Però dos estudis recents demostren que és just al contrari.
En el que s'ha publicat aquest dilluns a la revista "Nature Sustainability", Max Krause, de l'Institut de Ciències i Educació d'Oak Ridge a Cincinnati, i el seu col·lega Thabet Tolaymat han comparat l'energia consumida per una moneda virtual per valor d'un dòlar i el cost per assolir el mateix valor amb alumini, coure, or, platí o altres metalls.
Per a Bitcoin, Ethereum, Litecoin, Monero, la mitjana del cost entre l'1 de gener del 2016 i el 30 de juny del 2018 era, respectivament, 17, 7, 7 i 14 megajoules. Traslladant les unitats del sistema nord-americà a quilowatts/hora, els valors són: 4,72, 1,94, 1,94 i 3,89 kWh.
En canvi, tret d'obtenir un dòlar d'alumini, que requereix 33,89 kWh, per a la resta de metalls l'energia necessària és menor: 1,11 per al coure, 1,39 per a l'or, 1,94 amb platí i 2,50 kWh si ens basem en el valor de les anomenades terres rares. Aquests valors es calculen pels costos energètics de l'extracció del metall i pels seus preus de mercat. No es tenen en compte infraestructures, com ara carreteres per dur la maquinària a la mina o per transportar el metall.
Les monedes virtuals requereixen càlculs complexos
Com pot ser que unes monedes virtuals requereixin tanta energia? La resposta està en el que s'anomena "mining" o mineria. Monedes com el bitcoin necessiten una organització complexa per calcular el seu valor, verificar les transaccions i fer-ne un seguiment que asseguri la seva fiabilitat i eviti fraus. Cada nova transacció afegeix una sèrie de càlculs complexos que fan els "miners".
I cada càlcul s'afegeix a un llibre de compatibilitat compartit pel públic i basat en el blockchain" -cadena de blocs, un sistema de seguretat en la transmissió d'informació. Com que la feina es recompensa, hi ha diversos miners fent els càlculs a cada transacció per intentar ser els primers a donar la resposta.
Tot plegat obliga a un ús intensiu dels ordinadors. I els ordinadors gasten energia. Per tot això, la mineria de les monedes virtuals té més costos que la mineria dels metalls físics.
Els autors han tingut en compte l'alta volatilitat -variacions en el seu valor- de les criptomonedes. Al novembre del 2016, un bitcoin valia 730 dòlars i un any després s'havia enfilat més enllà dels 11.000. Aquest dilluns, passat un altre any, el seu valor està en 6.400 dòlars.
Krause i Tolaymat han calculat les emissions de diòxid de carboni degudes a les monedes virtuals. Han estimat que en l'any i mig del seu estudi haurien generat entre tres i quinze milions de tones de CO2. També han considerat que els costos de l'energia i les fonts d'on s'obté varien molt entre països. Per això, si els càlculs d'ordinador es fan a l'Índia o a la Xina s'emet molt més que si es fan al Canadà.
El bitcoin accelerarà el canvi climàtic
A finals d'octubre es va publicar un altre estudi que complementa aquest. Es tracta de l'efecte que tindrà l'extensió de l'ús del bitcoin en el canvi climàtic. I la conclusió és que l'accelerarà de manera important.
Un equip de la Universitat de Hawaii, encapçalat per Camilo Mora, ha publicat els seus càlculs a la revista "Nature Climate Change". Els resultats indiquen que l'any 2017 el bitcoin va generar 69 milions de tones de diòxid de carboni -molt més, doncs, que els càlculs de l'altre estudi per a quatre monedes virtuals.
Els autors han tingut en compte l'eficiència dels ordinadors, el lloc des d'on és més probable que els miners facin els càlculs i les emissions produïdes segons la font de generació d'electricitat en aquests països.
Per fer previsions de futur, han analitzat el ritme al qual altres tecnologies van ser adoptades per la societat. La comparativa indica que si el bitcoin s'estén a un ritme lent, contribuiria que l'augment de dos graus respecte a la temperatura mitjana del segle XIX seria el 2039. Però si l'expansió es fa al ritme usual en altres tecnologies, aquest augment arribaria el 2033.
Tots dos estudis fan càlculs aproximats, perquè hi ha factors que no es poden saber amb total exactitud i poden tenir àmplies variacions en el temps. Però de tots se n'extreu una conclusió clara: monedes com el bitcoin són virtuals, però el seu impacte ambiental és molt real i cal tenir-lo en compte.
