Les emissions de gasos d'efecte hivernacle s'estabilitzen a Catalunya

Les dades analitzades fins al 2018 mostren una tímida reducció del CO2 en l'últim any, que se situa un 13,8% per sobre de les emissions de l'any 1990
Redacció Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
La contaminació de l'aire de la Petroquímica de Tarragona
La contaminació de l'aire de la Petroquímica de Tarragona

L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) ha publicat les últimes dades d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) a Catalunya, corresponents a l'any 2018. Les emissions totals van ser de 44 milions de tones de CO2 equivalent (MtCO2eq ). Respecte a l'any anterior, això representa una disminució del 0,12%.

 


Tendència estable

La gràfica següent mostra les dades d'emissions totals des del 1990, amb una evolució creixent fins a l'any 2005, quan es va assolir un pic històric de 58,43 MtCO2eq. Aquest nivell es va mantenir fins a l'any 2007. A partir de llavors, amb l'aparició de la crisi econòmica, la tendència es va invertir i les emissions anuals van anar disminuint fins al 2013. Del 2013 al 2017, les emissions van tornar a augmentar. El 2018 es van estabilitzar, amb una tímida reducció. El valor del 2018 està un 13,8% per sobre de les emissions de l'any 1990.

Evolució de les emissions a Catalunya (Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC))

Emissions per sectors

La reducció del 2018 ve bàsicament de l'àmbit de l'energia i, en menor mesura, del sector dels residus i del residencial. Els sectors industrial i del transport van ser els responsables de més de la meitat de les emissions de GEH a Catalunya, amb un 31% i 29% de les emissions totals, respectivament.

Emissions per sectors (Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC))


Baixen les emissions regulades

De les 44 MtCO2eq emeses a Catalunya, el 33% corresponen a les de les instal·lacions sotmeses a la Directiva Europea de Comerç de Drets d'Emissió. L'1% correspon a emissions de l'aviació, i el 66% restant són emissions en els sectors difusos.

D'entre els sectors regulats per la Directiva, el que va patir una caiguda més gran va ser el de la producció d'energia elèctrica (-11%). Aquesta caiguda s'explica perquè la producció elèctrica va minvar un 5% i, a més, perquè va augmentar més de 4 punts la contribució de les fonts renovables al total de producció d'electricitat neta a Catalunya.

En segon lloc trobem el sector del ciment, que va reduir les emissions respecte al 2017 un 3%, amb un estalvi de 93 milers de tones de CO2 eq en un any. Finalment, les emissions de la indústria química orgànica també van disminuir, concretament en 66 milers de tones de CO2 eq, amb un decrement del 3% respecte de l'any anterior.

Pugen les emissions difuses

Els sectors difusos són els que inclouen les activitats no subjectes al comerç de drets d'emissió. L'any 2018 van contribuir amb 28,97 MtCO2eq, un 1,2% més que el 2017.

El transport és, amb diferència, el màxim responsable d'aquestes emissions difuses, amb el 43% del total. En segon lloc es troben les de l'agricultura i la ramaderia, seguides de les procedents d'activitats industrials no regulades pel règim de comerç.

Les emissions dels edificis de serveis i de les instal·lacions de producció energètica no regulades són les que menys pes tenen en el total de les difuses.

Emissions difuses (Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC))

 

En l'últim any estudiat, les emissions que més van augmentar van ser les de la indústria no regulada, que es van incrementar en més de 0,3 MtCO2eq, seguides de les del transport, que van pujar 0,1 MtCO2eq, i les activitats agroramaderes, que van augmentar en 0,07 MtCO2eq.

Pugen les emissions de l'aviació

Finalment, les emissions corresponents a l'aviació es van situar en l'1% del total en 2018, amb 0,48 milions de tones de CO2 equivalent. La tendència des del 2015 és creixent, des dels 0,38 MtCO2eq fins a l'últim valor analitzat.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut