L'aigua, el tresor més preuat al Mediterrani

Raimon, el cantautor del País Valencià, posava lletra a una de les seves cançons reivindicatives des dels seus anys d'escola a Xàtiva amb aquesta lletra:

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

La pluja a escola, sembla que hi va anar poc quan era jove en el nostre entorn mediterrani. La seva manera de ser sempre ha estat la rauxa. Quan es mostra pausada i constant, sorprèn.

Això fa que el nostre sigui un país on l'aigua és el recurs més preuat, de segur, el nostre "or blau".

Amb aquest nom "Or Blau", al Palau Robert, se celebra fins al 18 d'abril una exposició dedicada a l'aigua. Aprofitant els 20 anys de vida de l'Agència Catalana de l'Aigua, es vol posar de manifest tot un món ben desconegut.

Obrim l'aixeta i raja l'aigua. No sabem gairebé res més d'aquest món si no fos perquè arriben a les cases unes factures on figuren tota una sèrie de conceptes que sovint poden resultar encara més confusos.

COM GASTEM L'AIGUA A CASA?

A l'exposició hi trobarem tota la informació. Les proporcions, segur que esperades en alguns casos, poden sorprendre en d'altres.

Era esperable gastar una part important de l'aigua a casa en forma de dutxes o banyeres. Un 30% és una xifra destacable. Evidentment, en una casa on hi visqui una sola persona i si aquesta és gran, potser aquest pes de la dutxa o bany no sigui tan notable. Empatat en importància de consum hi trobarem l'aigua dedicada al vàter, que també s'emporta el 30%. Si deixem anar tota l'aigua de la cisterna baixaran de cop 10 o 12 litres d'aigua. Imaginem una vivenda amb 4 persones. A diari, el consum serà segur en alguns casos de centenars de litres si no tenim cura. Els sistemes de doble pulsació donen l'opció de reduir a la meitat el consum. Alguns hàbits, si hi ha confiança, de "fer un riu" un darrere l'altre poden fer estalviar al final de mes molts litres.

Els sistemes d'aprofitament d'aigües grises en vivendes de nova construcció o fent rehabilitacions poden ser molt útils per reduir els consums en milers de litres. Exemples com l'Hotel Samba de Lloret de Mar, per desgràcia, són una excepció. En aquest hotel abans del 1998, el consum per càpita i dia era pròxim als 500 litres. Ara, amb prou feines, supera els 200 litres.

QUINS SÓN ELS USOS DE L'AIGUA?

Ni de bon tros tota l'aigua es gasta en els pràcticament 3 milions de vivendes que té el país. De fet, només és una part relativament petita. A més a més, la Catalunya que beu de la conca de l'Ebre té uns usos molt diferents dels de la meitat est aproximadament, és a dir, les anomenades conques internes.

Els regadius són la font número 1 de consum. Les indústries, comerç, serveis i les vivendes van al darrere.

La Catalunya de les conques internes gasta 1 hm3 al dia i pot tenir unes reserves amb pantans plens de 600 hm3. Per tant, aigua per a 2 anys màxim si no caigués una gota. El problema és que el clima mediterrani ens han portat i ens portarà períodes sense pluja superiors. L'ús racional, les dessaladores o el polèmic transvasament són algunes de les eines. De fet, des de l'estiu del 1989, que hi ha un transvasament a Catalunya que és el de l'Ebre cap al Camp de Tarragona. Aquells anys hi havia talls d'aigua en aquestes comarques i l'aigua que arribava a les aixetes era gairebé no potable. La quantitat de sal que contenia la feia molt dolenta.

LES GRANS CIUTATS CATALANES, UN EXEMPLE DE CONSUM MOLT CONTINGUT

Diverses ciutats catalanes però sobretot, la més gran, Barcelona, fa gairebé 15 anys és un exemple de consum molt contingut per càpita i dia. La gran sequera del 2007 i 2008 va marcar la població. A partir de llavors, aquest consum per dia i habitant va caure en picat per la consciència ciutadana. A més a més, les pèrdues a les xarxes de distribució han disminuït progressivament, a diferència d'algunes urbs del món com Pequín o l'Havana. A Nova York, per exemple, igual que a moltes localitats californianes s'arriba o es superen els 500 l/dia. Fins i tot Barcelona, se situa clarament per sota del consum de la ciutat índia de Nova Delhi.

EL SEMPRE DISCUTIT REBUT DE L'AIGUA

Els més joves sempre heu vist els rius més o menys nets. Els que som fills del "desarrollismo" durant els anys 60, tenim molt clar el record d'un país molt i molt brut. Rius i rieres amb pudors insuportables i colors diversos en funció de l'abocament estrella del dia. Tot s'hi valia pel creixement econòmic! Al mar, concretament a la sorra de les platges, a banda del para-sol, era habitual a la bossa de platja el pot d'alcohol que servia per treure les freqüents taques de quitrà als peus.

Als anys setanta, després del convuls maig del 68, algunes persones s'involucren en moviments ecologistes a Catalunya i comencen a fer visualitzar la part negativa del "progrés econòmic accelerat". A l'administració de la Generalitat, als anys 80, un enginyer emblemàtic, Albert Vilalta va liderar des de l'administració una revolució verda en el món de l'aigua, que exigia des de feia anys el món ecologista del carrer. L'enfrontament amb la indústria va ser notable i van grinyolar moltes coses. Un empresari osonenc del tèxtil, Josep Puigneró, denunciat moltes vegades els anys 70 i 80 per abocaments il·legals, va ingressar el 1997 a la presó per delicte ecològic. Va ser la primera vegada que algú ingressava a la presó per aquest motiu a Catalunya i Espanya.

La llavor d'Albert Vilalta des de l'administració i moltes d'altres persones del món mediambiental català van possibilitar que, a dia d'avui, l'ACA tingui en funcionament més de 500 depuradores i instal·lacions que possibiliten uns cursos fluvials i també aigües subterrànies amb uns estàndards de qualitat infinitament superiors als de l'època citada.

Tot aquest sanejament es paga al rebut de l'aigua i és bàsicament el que s'anomena cànon de l'aigua. Entre IVA, cànon de l'aigua, etc., els impostos són al voltant del 50% del rebut. El cànon de l'aigua pot arribar al 30% del rebut.

Els diners que rep l'ACA per aquest cànon i alguns altres serrells arriba als 475 milions d'euros desgranats en forma de sanejament un 55%, inversions un 31% o 14% en personal i estructura.

Ara, gràcies sobretot a aquests diners, tenim aigua sense patiments, en les millors condicions i amb uns rius i rieres que, si bé tenen alguns grisos, en general presenten un bon estat.

Recordem el títol de l'exposició, "Or Blau", un recurs realment preciós al nostre país, no ens enganyem, molt més escàs que el petroli o el gas. A molts que llegiu aquest article l'aigua us ha faltat o no us ha arribat en unes condicions acceptables (jo mateix), en canvi, no hem tingut mai problemes amb l'abastament del petroli, abundant en forma de benzina o gasoil tot i arribar de milers de quilòmetres de distància.

Hem de començar a entendre molt més el que significa l'aigua en aquest planeta i en el món mediterrani sobretot.