La repercussió de les pluges del maig sobre la sequera

Les pluges de la primera meitat de maig han estat molt ben rebudes allà on han caigut, perquè resolen part de la sequera. En canvi, fora d'unes poques comarques, els efectes de la sequera segueixen ben presents i s'aguditzen cada setmana que passa.

A principis de primavera vam esmentar que les pluges d'aquesta estació eren vitals i que una primavera molt plujosa ens faria sortir de la greu situació de sequera. Després d'una gran part de la primavera seca, les pluges han començat a caure a partir del dia 6 de maig.

Unes pluges en forma de ruixats o xàfecs, que localment han deixat molta aigua, i que en algunes comarques han estat generals, però que, en canvi, ni han arribat a tot el país ni ho han fet amb generositat. No sortirem de la sequera que viu el país amb els ruixats de tarda; calen episodis de pluges. Falten entre 400 i 500 mm en general perquè pugin clarament els nivells de les reserves dels pantans.

Les pluges de la primera quinzena de maig són insuficients

Les pluges entre el 6 i el 14 de maig han estat abundants al Pirineu, del Llobregat cap a les comarques de Girona i a l'àrea del Camp de Tarragona. Mireu aquest mapa de pluja registrada, on s'observa la gran diferència i els contrastos entre comarques.

En canvi, cap al pla de Lleida i cap a les Terres de Lleida, les precipitacions han estat molt minses, fins i tot inferiors a 1 mm.

De l'1 al 14 de maig de 2023. Precip acumulada (mmm)
82.6 Aiguafreda
76.3 Cànoves i Samalús
68.9 Arbúcies
62.4 Susqueda - Veïnat del Coll
61.6 La Garriga
61.2 St Sadurní d'Osormort-Aj i St Hilari Sacalm
59.7 Mataró
59.0 St Julià de Vilatorta-Aemet
42.2 Susqueda-Sant Martí Sacalm

— meteoguilleries.cat (@guilleriesmeteo) May 15, 2023

La dada de Sant Antoni de Vilamajor de dissabte. 👇 pic.twitter.com/zPleVE8OMM

— MeteoVilamajor (@meteosav) May 15, 2023

La sequera agrícola es retira del nord-est

Les precipitacions dels darrers dies han estat fonamentals per als conreus i l'agricultura de l'interior de les comarques de Barcelona i de Girona. La pluja caiguda en diferents dies, amb registres entre 20 i 75 mm, ha permès que el sòl es carregués d'aigua i donés de beure als boscos i als camps i, a la vegada, incrementés el nivell dels aqüífers. Tot i així, és una pluja que s'ha infiltrat i que no es nota clarament en els embassaments.

De sequeres, n'hi ha de diferent tipus:

♦ Sequera meteorològica: la manca de pluja afecta totes les zones sense abastiment d'aigua. S'observa en rius, rieres i fonts naturals sense intervenció humana, que baixen secs o amb molt poca aigua. Els boscos es troben sota estrès hídric.

♦ Sequera agrícola: la manca de pluja afecta directament els conreus que no disposen de reg. Indrets on l'aigua només arriba amb la pluja. És una sequera molt lligada a la sequera meteorològica.

♦ Sequera hidrològica: és la més greu i la que afecta tota la demanada de sectors, des de l'agrícola fins al consum. És aquesta sequera en la qual actua l'administració, regulant l'ús de l'aigua i, en cas extrem, restringint-ne l'ús en funció de la gravetat de la sequera.

D'aquestes tres, la primera a desaparèixer és l'agrícola; després desapareixeria la meteorològica i, finalment, la hidrològica.

La pluja que duem en aquest maig, tot i que ha estat important al nord del país, no ha tingut una repercussió sobre les reserves d'aigua. A les conques internes, que és on més ha plogut, el maig va arrencar amb unes reserves d'aigua del 25,4% i ara es troben al 25,3%. El que han fet aquestes pluges és aturar el descens de les reserves. Les properes pluges que caiguin, un cop el terra ja està més carregat d'aigua, sí que incrementaran els nivells d'aigua dels pantans. En una setmana, el pantà de Sau ha augmentat la capacitat un 1%, és a dir, ha passat del 8,8% al 9,8%.