Inusual forat d'ozó sobre l'Àrtic
Els científics creuen que les temperatures anormalment baixes de l'estratosfera han causat aquest miniforat que es podria tancar a mitjans d'abril
La capa d'ozó és una capa de gas natural protectora de l'estratosfera que protegeix la vida de la radiació ultraviolada nociva del sol. Normalment, quan es parla del "forat d'ozó", ens referim al forat de l'Antàrtida, que es forma cada any durant la tardor.
En les darreres setmanes, científics del Centre Aeroespacial Alemany (DLR) han detectat amb dades del satèl·lit Copernicus Sentinel-5P una reducció inusual d'ozó sobre l'Àrtic.
En el passat, s'havien detectat altres forats de la capa d'ozó al pol Nord, petits, però aquest any és el més gran de tots. Amb tot, els forats són molt més grans a l'Antàrtida. El forat d'ozó que s'observa sobre l'Àrtic aquest any té una extensió màxima de menys d'un milió de km². Això és petit en comparació amb el forat de l'Antàrtida, que pot arribar a tenir una mida d'entre 20 i 25 milions de km², amb una durada normal d'entre 3 i 4 mesos.
El forat de l'ozó es produeix per temperatures extremadament fredes a l'estratosfera (per sota de -80 ° C), per la llum del sol, els camps de vent i substàncies com els clorofluorocarburs (CFC), i això sol passar a l'Antàrtida.
Les temperatures àrtiques, a la capa de l'estratosfera, no solen baixar tant com a l'Antàrtida. Però aquest any, el fort vent que circula pel pol Nord ha atrapat l'aire fred en el que es coneix com el "vòrtex polar": un remolí de vent estratosfèric.
Al final de l'hivern polar, al març, la primera insolació (va tornar el sol després de la llarga foscor) del pol Nord va iniciar aquest desgast de l'ozó inusualment fort, cosa que va provocar que es formés el forat. Segons l'ESA (Agència Espacial Europea), el forat es podria tancar a mitjans d'aquest mes d'abril.
