Falta molta aigua als embassaments

Néstor Gómez Actualitzat

Pantà de Susqueda (Pere Magrià)

Som a l'època de l'any en què les reserves d'aigua arriben al mínim anual. Un mínim que es dona un cop abandonem l'estació més càlida i, a la vegada, més seca de l'any a gran part del país. I tot a l'espera de les precipitacions de la tardor que reverteixin la situació.

 

Les reserves d'aigua de les conques internes de Catalunya es troben al 57% de la seva capacitat, molt lluny del 84% de fa un any, quan veníem de mesos plujosos. Tot i així, es troben clarament per sota de la mitjana dels darrers 10 anys, del 70%.

A la conca de l'Ebre, les reserves d'aigua mantenen una línia similar a la de les conques internes. La reserva actual és del 47% i fa un any era del 77%.

Tot i que falta molta aigua, estem lluny d'una situació de sequera. Clar que això dependrà totalment de les precipitacions que puguin caure durant les pròximes setmanes.

Una de les raons de la marcada diferència entre l'actual nivell de les reserves i les de fa un any és l'excepcionalitat de pluges del 2018. Recordeu que va començar l'any amb una situació complicada per falta de pluges. Va ser una segona meitat d'hivern humida i amb molta neu, més una primavera excepcionalment plujosa el que ens van allunyar el fantasma de la sequera. Amb el que va ploure, vam arribar al setembre, un mes en el qual s'assoleix el mínim anual, amb un nivell de reserves alt. Per això cal comparar-ho amb un període més ampli com és la mitjana dels darrers 10 anys.

Aquí teniu el mapa d'anomalies de precipitació del setembre. Un mapa que mostra la gran falta d'aigua a la capçalera dels rius del país.