Els ruixats de maig no ens ha tret de la sequera, però ha donat de beure als camps i als boscos

Després de tants mesos consecutius amb un clar dèficit de precipitació, amb l'excepció d'algun mes comptat, mes rere mes les reserves d'aigua han anat a la baixa, incloent els mesos amb fosa prematura de la neu del Pirineu. Una neu que va frenar el descens de les reserves d'aigua però no el va aturar. La pluja de maig ha frenat la sequera, però no ha fet augmentar les reserves d'aigua.

Quant i on ha plogut

La pluja va començar a caure a partir del 6 de maig, i des d'aleshores els ruixats s'han presentat cada dia, i molts d'aquests dies en els mateixos indrets, de manera que trobem grans contrastos entre unes comarques i unes altres. Els registres més elevats, per sobre de 200 mm, els trobem al Pirineu amb 267 mm al Lac Redon, 251 mm a Certascan, 223 mm a Ulldeter i 219 mm a Sasseuva. Per sobre dels 100 mm se situen al Baix Camp, gran part de la Catalunya Central, la Selva i el Vallès Oriental. En canvi, per la banda baixa, amb poca precipitació trobem el Segrià, hi ha punts que no han arribat als 10 mm, i per sota dels 20 mm punt de la costa de l'Alt Empordà i interior de les Terres de l'Ebre.

Quina repercussió han tingut les pluges de maig a la sequera

Els ruixats de maig no ens ha tret de la sequera, la poden aturar, poden incrementar una mica les reserves d'aigua, però no recarregarà els pantans d'aigua. Els ruixats, per les seves característiques, són precipitacions de curta durada i localitzats. De fet, un exemple d'aquest efecte puntual dels ruixats el trobem en les precipitacions recollides el 24 de maig, quan van caure 73 mm a Sant Hilari Sacalm i només un mm a Arbúcies, en poc més de cinc quilòmetres en línia recta.

Calen borrasques mediterrànies que se situïn al mediterrani i ens injecti vents allevantats. No només una pertorbació significativa, sinó diverses, i que a més siguin persistents. Recordem que per fer pujar clarament les reserves d'aigua calen pluges generalitzades entre 400 i 500 mm aigües amunt dels pantans.

No podem parlar d'una única sequera perquè en tenim dues de bàsiques: la hidrològica, que cobreix tot el sistema de reserves d'aigua, i l'agrícola forestal, que correspon a la precipitació necessària per a la vida de conreus i boscos sense aportació extra d'aigua.

Les pluges de maig han servit per donar de beure als boscos, a les muntanyes i als camps que, pràcticament, s'han empassat tota l'aigua. Era tanta la necessitat del sòl que poca aigua ha anat a parar als rius i d'aquí als pantans.

La cara més positiva de les pluges es concentren en dos àmbits:

- Forestal: El potencial dels grans incendis que es preveien per l'estiu s'ha reduït gràcies a les pluges de la meitat est del país, amb una bona regada a les masses forestals del Berguedà, Bages, Osona, Moianès, Lluçanès, entorn del Montseny i muntanyes del prelitoral.

- Agrícola: l'aigua de l'agricultura sense suport addicional ha reviscut a l'est i nord del país, si les precipitacions no han arribat tard per alguns conreus. Unes pluges ben beneficioses a les comarques de l'interior de Girona, Catalunya Central, a la Segarra, a l'Urgell i al Camp de Tarragona.

Les reserves d'aigua es mantenen iguals que a principis de maig

Les pluges de maig només han servit per aturar el descens continu de les reserves d'aigua i situar-nos en el mateix nivell que hi havia a finals d'abril. De fet, ha calgut esperar fins a les precipitacions de la setmana del 22 al 28 per fer pujar lleugerament les reserves d'aigua i situar-les al mateix nivell de principis de maig. Us mostrem les dades de reserva d'aigua de cada dilluns de maig de les conques internes:

♦ 25.4% l'1 de maig.

♦ 25.3%, el 8 de maig i el 15 de maig.

♦ 25.2%, el 22 de maig.

♦ 25.4%, el 29 de maig.

En el darrer dia de mes, la reserva a les conques internes se situava al 25.56%, mentre que a la conca de l'Ebre els pantans catalans es trobaven al 36.06%. Aquí teniu com han variat les reserves d'aigua en alguns pantans del país.