Els boscos de Catalunya absorbeixen un 17% menys de CO2 que fa 25 anys

Redacció Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
La fageda de Santa Fe (Jesús Puigmartí)

Els boscos de Catalunya estan perdent capacitat per a ser embornals de diòxid de carboni. En els últims 25 anys, la capacitat d'absorbir CO2 ha disminuït gairebé un 17%, segons l'informe FOREStime, elaborat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per encàrrec de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) per tal de tenir més coneixement dels impactes del canvi climàtic sobre els boscos.

Aquesta és la primera conclusió de l'informe, que també ha detectat una disminució d'un 29% de l'aigua d'escorrentiu, així com de l'oferta de fusta. En canvi, disminueix l'erosió de la terra degut a l'augment de la superfície forestal i de la densitat d'arbres. Tots aquests serveis ecosistèmics estan relacionats.



Tres regions boscoses i 25 anys de dades

El CREAF i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) han dividit les zones boscoses en tres regions: boscos d'interior, boscos mediterranis costaners i boscos de muntanya. S'han utilitzat dades dels Inventaris Forestals des de l'any 1990 fins al 2014.

Boscos de Poblet (Mònica Vall)


Menys capacitat d'embornal

La capacitat de capturar diòxid de carboni (CO2) ha disminuït de forma desigual als boscos d'interior (20%) i als boscos mediterranis costaners (16%). En els boscos dels Pirineus no s'hi ha produït un canvi perceptible.

Embornal de Carboni (CREAF)

Disminució de l'aigua blava

L'aigua blava o aigua d'escorrentiu és la pluja que no aprofiten les plantes i arriba als rius i aqüífers. Durant el període d'estudi, s'ha reduït fins a un 29% al conjunt de Catalunya.

La pèrdua de l'aigua blava té a veure amb el creixement del bosc i la poca gestió forestal aplicada. Si els boscos creixen, consumeixen més aigua que no arriba als rius.

En aquesta dada també hi ha molta diferència per regions: en els boscos d'interior la disminució arriba a més del 38% i als mediterranis, situats a les conques internes dels rius catalans, fins el 33%. A la regió dels boscos del Pirineu occidental, on es recull part de l'aigua en embassaments a la conca del Segre, la minva volta el 12%. Algunes zones de la Terra Alta, el Pallars, la Vall d'Aran, l'Alt Urgell i la costa de la Selva mostren un tímid increment de la ratio.

Ratio aigua blava/precipitació (CREAF)


Producció de fusta i bolets

Segons l'estudi, la fusta que es pot extraure del bosc de forma sostenible, sense comprometre els estocs de carboni, també ha disminuït al voltant del 7% durant el període analitzat.

Els valors calculats en metres cúbics per hectàrea i any han patit una davallada més acusada als boscos d'interior (-14,5%), seguits dels mediterranis (-8,2%), mentre que als montans només s'ha vist reduïda en un 1,2%.

Pel que fa als bolets, i a nivell general, s'ha observat una disminució de l'1% a tot Catalunya. La pèrdua de bolets es localitza als boscos d'interior (-17%), mentre que als boscos de muntanya i als mediterranis, la producció s'ha incrementat un 2,5% i un 3,8%, respectivament.

Menys erosió dels sòls

L'increment de superfície forestal ha fet que augmenti la quantitat de sòl que anualment no s'erosiona, en gairebé un 1,6%. Els boscos mediterranis de les comarques de Girona i del nord de Barcelona són els únics que han experimentat una pèrdua d'aquesta capacitat (-11%), mentre que a la part més occidental del Pirineu i als boscos d'interior de Catalunya és on més ha crescut l'erosió evitada, un 18% i 20% respectivament.

Boscos madurs i gestió forestal

L'estudi també posa de manifest que els boscos madurs amb menys arbres, però més grans, proveeixen serveis que són superiors als dels boscos joves constituïts per arbres petits. Això es compleix amb tots els serveis ambientals menys amb l'aigua blava, que ha disminuït, probablement perquè aquests arbres amb les seves arrels poden arribar més avall i aprofitar l'aigua a més profunditat del sòl.

El FORESTime completa les conclusions de l'informe FORESmap (2016) i FORESCale (2017) i assenyala la importància de la gestió forestal com a eina útil per ajudar a adaptar els boscos al canvi climàtic.


Podeu consultar l'informe "FOREStime, canvis dels serveis ecosistèmics dels boscos catalans en els darrers 25 anys" complet en aquest enllaç.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut