Els Alps, fotografiats des dels Pirineus

Néstor Gómez Actualitzat
Els Alps, des dels Pirineus (Marc Bret)
Els Alps, des dels Pirineus (Marc Bret)

Una fotografia aconsegueix copsar el massís dels Écrins, als Alps, a més de 400 km de distància des dels Pirineus.

El fotògraf Marc Bret ha aconseguit una gran fita que feia anys que preparava, fotografiar els Alps dels dels Pirineus. Un dia clar i una transparència atmosfèrica òptima el va permetre capturar el cap de setmana passat aquesta imatge dels Écrins, als Alps, des del Pic de la Dona, al Ripollès. Si trobàvem curiós veure Mallorca des de Catalunya, des de les muntanyes del litoral, Marc s'ha especialitzat a fer fotografia a llarga distància, els objectes del paisatge més allunyats situats a l'horitzó.

La seva aventura va començar fa uns pocs anys quan volia saber quina era la màxima distància fotografiada entre dos punts del planeta feta des de terra. La màxima distància fotografiada des de terra es troba a Alaska, entre el mont Sandford i el mont McKinley, amb 366 km, segons Marc Bret. Amb aquesta dada, va posar fil a l'agulla per fotografiar els Alps des dels Pirineus. En una anàlisi prèvia va descobrir que es podien veure els Alps des de nombrosos cims, des del Canigó fins al Carlit, la part més estreta entre aquestes dues serralades i amb els cims com a punts de referència. Només calien dues coses, trobar el dia amb la situació meteorològica perfecta per trobar una atmosfera ideal i ser dalt del cim a trenc d'alba. La millor època de l'any per fotografiar horitzons nets és a l'hivern, quan l'aire fred, més pesant, permet més transparència i les partícules de pols i altres elements se situen molt a prop de terra, tal com passa en situacions d'inversió tèrmica.

La primera observació dels Alps des dels Pirineus la va fer el 2014 des del cim del Canigó, amb un equip de tres persones. D'aquesta manera ja havia superat la màxima distància fotografiada des de terra a Alaska. Aquest fet el va engrescar encara més per ampliar la distància d'observació amb l'objectiu de veure els Écrins, als Alps de la Provença. En un primer intent de fotografiar els Écrins el gener del 2015, va pujar al Pic de la Dona i va copsar el Ventoux, a 311 km, i uns elements bromosos al costat. En arribar a casa i mirar amb detall la fotografia, va observar que era el massís dels Écrins. Ara només calia tornar-hi per fer la fotografia amb qualitat i consciència.

Després de diferents intens, el cap de setmana passat, Marc va posar rumb a Vallter per ser a trenc d'alba al Pic de la Dona. Després d'un primer intent dissabte amb èxit, hi va tornar diumenge. Un cop més, allà hi havia el Ventoux amb una albada ben semblant a la de dissabte. De camí cap al pic de Bastiments va observar la persistència de la presència del Ventoux tot i el sol que agafava alçada. Amb l'ajuda d'un cristall polaritzador va observar un munt de puntets blancs que corresponia als cims nevats dels Alps. Cims més allunyants que els Ventoux i més alts. Destaca per volum el Grand Ferrand, de 2.758, que és a 385 km i per llunyà el Doigt de Dieu, de 3.973 metres, a una distància de 436 km. Moment de gaudir del moment i de fer les màximes fotografies possibles fins que, la càmera es va quedar sense bateria.

Anar al contingut