El temps de la A a la Z: solarigrafia

Alberto Alcántara Actualitzat
TEMA:
El temps de la A a la Z
Solarigrafia de l'hivern a Barcelona

Aquest divendres, primer dia de la primavera, ens vam trobar una sorpresa entre les desenes d'imatges que ens envien els col·laboradors del Temps de TV3: una fotografia que mostra per on havia sortit el sol, per on s'havia mogut i per on s'havia post durant tots els dies de l'hivern, tot vist des d'un punt fix de la ciutat de Barcelona. És el que es coneix com a solarigrafia.

Solarigrafia de l'hivern a Barcelona (Jordi Bofill Cunillera)

 

Un "time lapse" artesanal

L'autor de la imatge és el fotògraf Jordi Bofill Cunillera. Ell la considera més una "experiència solar" que no pas una fotografia, "un 'time lapse' analògic amb aires de paisatge oníric". En Jordi té més de 30 anys d'experiència en el món de la imatge.

L'estampa està presa des d'una terrassa del carrer del Telègraf, al Guinardó de Barcelona, i la càmera que s'ha fet servir és un instrument ben especial: una càmera estenopeica. No es tracta d'un aparell d'última generació, més aviat al contrari: és un giny que feien servir els fotògrafs pioners i el podem construir nosaltres mateixos a casa.

Càmera estenopeica (Jordi Bofill Cunillera)

Les càmeres estenopeiques no necessiten cap lent, només una capsa tancada de manera hermètica, amb un petit orifici (l'estenop o "pinhole", en anglès) per on entra la llum, i material fotosensible que faci de pel·lícula.

En aquest tutorial podeu veure millor quina pinta fa la càmera que va fer servir Jordi Bofill, feta a partir d'unes llaunes de cervesa. Com que les càmeres han d'estar fixes en el seu lloc durant molt de temps, l'aspecte que els dona la fabricació casolana facilita que passin desapercebudes als transeünts.

 

 

La tècnica de la solarigrafia

Un cop vista la càmera que es necessita, us parlarem de la tècnica. El concepte de solarigrafia el van definir, l'any 2000, els fotògrafs Diego López Calvín, Sławomir Decyk i Paweł Kula en l'anomenat "Projecte Solaris".

El projecte és una barreja d'art i ciència, en el qual es fotografia el moviment aparent del Sol amb càmeres estenopeiques artesanals, carregades amb material fotosensible i sotmeses a exposicions de temps molt llargues, d'entre moltes hores i fins a sis mesos, el temps entre els solsticis. El procés es complementa amb un escaneig i tractament digital, i amb la posterior difusió per les xarxes. Es tracta, doncs, d'una tècnica que combina l'art de la fotografia primitiva amb la tecnologia més moderna.

Per construir les càmeres és habitual l'ús de contenidors cilíndrics: és la forma més adient per garantir la millor impressió del material fotosensible que s'hi posa a dintre. A més a més, una superfície plana pot afavorir que el paper es deformi per efecte de la humitat i la temperatura.

Potser us voleu animar a fer-vos la vostra pròpia càmera, tot i que en aquests dies de confinament el problema serà el paper fotogràfic. En qualsevol cas, trobareu molts vídeos que expliquen com fer-la. Un exemple:

 

El material fotosensible sol ser paper fotogràfic en blanc i negre. La càmera "carregada" i tancada, amb el forat tapat, se situa en un lloc, que sol mirar a l'est, sud o oest. Un cop ben fixada, es destapa l'estenop, per on entrarà la llum fins que el fotògraf (o solariògraf en aquest cas) decideixi acabar el projecte.

La llum que haurà entrat pel foradet de la càmera haurà produït un ennegriment directe en la superfície del paper. La imatge resultant és un negatiu, que s'ha de protegir de la llum perquè no continuï la impressió.

Fins aquí, la part "primitiva" del procediment, basada en el concepte de cambra obscura, que ja apareix en textos xinesos del segle V abans de Crist.

La part "moderna" consisteix a escanejar el paper fotogràfic en un indret fosc il·luminat amb llum vermella inactínica, que no altera el negatiu, i processar-lo després amb un programa de tractament de la imatge per augmentar-ne el contrast.

El resultat

En aquest cas, la solarigrafia representa la trajectòria aparent del sol al cel durant els 88 dies que ha durat l'hivern. Segons ens explica l'autor, la imatge presenta diferents colors, que poden ser deguts a variables com la temperatura o la humitat en el moment de la impressió, a canvis químics en el paper durant l'exposició, al tipus de paper fotogràfic o a altres condicionants.

A més a més, si ens hi fixem, veurem que les traces que dibuixa el sol presenten, en alguns casos, discontinuïtats, que corresponen als períodes de cel ennuvolat, on la llum solar no va impressionar el paper.

 

ARXIVAT A:
El temps de la A a la Z