El Temps de la A a la Z: modificació artificial del temps

Encetem una sèrie de capítols dedicats a un dels temes més controvertits en el món de la meteorologia: la intervenció humana per transformar els fenòmens meteorològics o el clima. Des de l'època en què es feien sacrificis als Déus, els homes han intentat controlar els fenòmens atmosfèrics, d'una manera o d'una altra.

Més de mig centenar de països duen a terme activitats relacionades amb la modificació artificial del temps. La Xina, els Estats Units i l'Índia en són els punters. Aquestes activitats es recullen en els informes periòdics realitzats pel Comitè d'Experts de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Els experiments estan encaminats a reduir els danys provocats per les calamarsades, a incrementar la quantitat de precipitació en zones afectades per sequeres, i a aixecar les boires locals que poden dificultar la visibilitat en zones clau, com per exemple els aeroports.

L'ús militar o hostil de qualsevol tècnica de modificació ambiental està prohibit pel tractat de la Convenció de Modificació Ambiental (ENMOD), signat a Ginebra el 18 de maig del 1977.

Legislació a Espanya

En el cas d'Espanya, els procediments, controls i autoritzacions necessàries per a la modificació artificial del clima estan regulats en l'article 3 del Reial Decret 849/1986.

En el primer punt, s'especifica que "La fase atmosfèrica del cicle hidrològic només podrà ser modificada artificialment per l'Administració de l'Estat o per aquells a qui aquesta autoritzi. Tota actuació pública o privada tendent a modificar el règim de pluges l'ha d'aprovar prèviament el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, a proposta de l'organisme de conca".

Efectivitat

L'any 2016, l'OMM va publicar una declaració sobre la modificació artificial del temps on especificava que "s'ha de tenir present que l'energia associada als sistemes meteorològics és de tal magnitud que és impossible crear sistemes nuvolosos que deixin precipitació, modificar els patrons de vent per portar vapor d'aigua a una regió, o eliminar completament els fenòmens meteorològics extrems. Les tecnologies de modificació artificial del temps amb què s'afirma que es poden aconseguir efectes a tan gran escala o tan extraordinaris no tenen una base científica sòlida (per exemple canons granífugs o mètodes d'ionització) i no són científicament creïbles".

Tot seguit analitzem alguns ginys o tècniques que es fan servir, començant per una de les més controvertides.

Sembrat de núvols

Els precursors d'aquesta tècnica es remunten als anys 30 i 40: investigadors com Veraart, Findeisen, Langmuir o Schaefer van fer els primers experiments i assajos sobre els mecanismes de formació de la precipitació i la sembra de núvols.

La sembra consisteix a introduir artificialment partícules higroscòpiques, com ara la sal, que afavoreixen la formació de gotes d'aigua, o glaciogèniques, que permeten la formació de cristalls microscòpics de gel. Aquestes partícules s'injecten en els núvols des de l'aire, mitjançant avionetes o helicòpters, o des de terra, fent servir coets.

Les substàncies més comunes utilitzades per a la sembra de núvols són el iodur de plata i el gel sec (diòxid de carboni congelat). La utilització d'uns tipus de nuclis o altres i de diferents mides depèn del tipus de núvol que es vulgui sembrar. L'objectiu de la sembra és afavorir la precipitació o estimular la formació d'un nombre més gran de nuclis de calamarsa. D'aquesta manera s'evita que se'n formin de més grans i perillosos.
 

Tot i el temps que fa que es fan experiments, l'OMM encara considera que és molt difícil valorar els resultats de la sembra, pel marge d'incertesa que hi ha en els processos de precipitació.

L'aspecte més controvertit de la sembra és el fet que algunes de les substàncies utilitzades, per exemple el iodur de plata, són tòxiques, malgrat que també es fa servir en el món de la fotografia o en la medicina.

Les proporcions d'aquests químics que s'utilitzen en els programes de modificació artificial de la pluja són molt petites: per exemple, les quantitats de iodur de plata derivades de la sembra són 100 vegades inferiors a les provinents de les emissions de la indústria en moltes parts del món.

Diversos estudis ecològics determinen que l'acumulació en el sòl o la vegetació no és suficient com per incidir sobre el medi ambient, però és un aspecte que no s'ha de deixar de banda, i així ho estipulen les indicacions de l'OMM.

La sembra de núvols sovint es barreja amb la teoria dels anomenats deixants químics (chemtrails), un concepte que expliquem en aquest article.

Canons granífugs

Es tracta d'uns ginys que generen explosions amb gas acetilè i emeten ones de xoc, amb l'objectiu d'evitar que els grans de calamarsa assoleixin un gruix perjudicial. El resultat seria precipitació en forma de pluja o grans de calamarsa de petites dimensions, el mateix que persegueix la sembra de núvols. El radi d'influència és d'uns 500 metres. 

Tot i que el seu ús es remunta a principis del segle XX, no hi ha estudis concloents sobre l'efectivitat del dispositiu. De fet, segons l'últim manifest publicat sobre el tema per l'Organització Meteorològica Mundial, "no hi ha un fonament científic ni cap hipòtesi creïble que doni suport a cap de les activitats destinades a reduir els efectes de la calamarsa". 
 

A Catalunya, els primers canons granífugs es van instal·lar a Vilafranca del Penedès a principis del segle XX. L'historiador Daniel Sancho París ho explica en aquest article.

Mecanismes contra les glaçades

La tecnologia també es fa servir per lluita contra les glaçades. Hi ha diferents maneres d'evitar-les fent servir ginys.

Uns que van de baixa, pel seu cost, la seva limitada eficiència i per raons mediambientals, són els cremadors: estufes o torxes que es distribueixen pel camp i cremen combustible o altres materials per escalfar l'aire.

Calen una gran quantitat de cremadors, ja que se'n sol posar un per cada 5 arbres, han de cremar alhora i durant tota la nit.

Nouvelles #gelées #gel et nuit difficile dans le sud ouest pour les #vignes à #SaintEmilion notamment #bordeaux #gironde 📷thierryboisseau33 pic.twitter.com/DvZNhKyEWR

— Météo Pyrénées (@Meteo_Pyrenees) 6 de maig de 2019

Uns altres dispositius són els ventiladors, que són grans aparells que poden fer més de 10 metres d'alçada. El seu objectiu és remoure constantment l'aire per evitar que l'aire més fred es dipositi a terra. Tenen un abast de fins a 150 metres. És un sistema car, i fan servir electricitat o combustió per funcionar.

El sistema més "natural" per lluitar contra les glaçades és el reg per aspersió o microaspersió. Els aspersors s'engeguen quan la temperatura baixa dels 0 ºC. Es mullen els arbres i es forma una capa de gel que protegeix el futur fruit. Cada gram d'aigua que es congela allibera 80 calories que capta la planta. Cal que la temperatura caigui per sota dels 0 ºC. És un sistema altament eficient. Un cop format el gel, la temperatura del branquilló es manté a 0 ºC per molt fred que faci a l'exterior. El gel fa d'aïllant tèrmic, com en els iglús.

Els aspectes negatius d'aquesta tècnica són els elevats costos d'inversió i la gran quantitat d'aigua necessària, entre 2 i 4 litres per hora durant tota la nit. A més a més, cal vigilar l'entollament de l'aigua a terra perquè no quedin afectades les arrels i controlar l'acumulació de gel a les branques, que es poden trencar pel sobrepès.

Dispersió de boira

Els mètodes per la dispersió de la boira abasten des de la calefacció i la barreja d'aire amb dispositius mecànics, fins a la sembra amb nuclis glaciogènics o materials refrigerants.