Aigües càlides a Amèrica pel fenomen del "Niño" (NOAA)
Aigües càlides a Amèrica pel fenomen del "Niño" (NOAA)

El temps de la A a la Z: el Niño i la Niña

RedaccióActualitzat

El Niño és un fenomen que canvia el comportament del sistema oceànic i atmosfèric a gran escala i altera els corrents oceànics de les aigües del Pacífic i les condicions dels vents alisis en la zona equatorial.

Per ser més exactes, el Niño és la fase càlida d'un cicle natural conegut també per les sigles en anglès ENOS (El Niño - Oscil·lació del Sud), i que té una fase freda, anomenada la Niña.

Els patrons del Niño i la Niña

En condicions normals, els vents alisis bufen de Centreamèrica a Austràlia i Papua Nova Guinea. A Amèrica, els corrents marins profunds del Pacífic, d'aigües fredes, plenes de nutrients, emergeixen a les zones equatorials. Això produeix una gran riquesa pesquera a la zona del Perú i l'Equador. També és una zona on conflueixen vents poc humits procedents de l'interior de les dues Amèriques: la del nord i la del sud.

Per la seva banda, els alisis, en el seu camí cap a Austràlia, es carreguen d'humitat i descarreguen abundants pluges sobre les aigües molt càlides de Papua Nova Guinea i Indonèsia, que són de les zones del planeta on més plou, amb registres superiors als 2.000 mm a l'any. Aquesta situació de vent d'est a oest permet que el nivell del mar sigui mig metre més alt a Oceania que a Amèrica i la diferència de temperatura del mar entre les dues zones sigui d'uns 8 ºC.

Quan el cicle entra en fase freda (la Niña), s'accentua l'emergència de corrents freds en el Pacífic americà, i s'intensifiquen els vents alisis i la precipitació a la banda del Pacífic asiàtic.  

 

Amb el Niño, els vents alisis s'afebleixen. Les grans tempestes ja no arriben a Papua Nova Guinea i descarreguen al bell mig del Pacífic equatorial. A la vegada, les temperatures de l'aigua d'Oceania es refreden i s'escalfen les d'Amèrica. Aquesta situació té conseqüències a bona part del planeta. Al sud-est asiàtic, el refredament de l'oceà permet una menor formació de núvols i, en conseqüència, les pluges són escasses, amb períodes molt secs.

A l'Amèrica de Sud, a països com el Perú i l'Equador, l'escalfament de l'aigua permet la formació contínua de nuvolades amb grans precipitacions. Són períodes molt humits. La temperatura de l'aigua del mar a la costa americana s'escalfa i cau el nombre de captures de pesca amb un efecte molt dur sobre les economies locals.

 

Impacte del Niño sobre el planeta

La principal zona amb grans efectes negatius és tota la franja tropical del Pacífic, des del nord d'Amèrica del Sud fins a Austràlia i el sud-oest asiàtic.

  • Període de manca de pluges i aparició de sequeres a l'est d'Austràlia, Índia, Indonèsia, Veneçuela, nord-oest del Brasil, sud d'Amèrica Central, Moçambic i Madagascar.
  • Excés de pluges al Perú, l'Equador, l'Uruguai, nord de l'Argentina, sud dels Estats Units, sud d'Etiòpia, el Sudan del Sud i les illes situades al Pacífic entre continents, com la Polinèsia Francesa.

Efectes sobre Europa i Catalunya

A Europa, els efectes són minsos perquè no estem subjectes al règim de vents tropicals. La influència del temps a Europa depèn directament dels fluxos i ones polars. Tot i així, al vessant atlàntic d'Europa, si el Niño persisteix fins a l'hivern, pot contribuir a ser una estació mica més freda. A Catalunya, els estudis fets no mostren una clara correlació. Un dels estudis fets conclou que el Niño disminueix el cabal i la qualitat de l'aigua del pantà de Sau.

Periodicitat

El fenomen del Niño apareix amb una periodicitat entre 2 i 7 anys i té una durada de 6 a 18 mesos. El darrer més intens es va viure entre 1997-1998 i es va considerar un dels fenòmens meteorològics més importants del segle XX.

 

ARXIVAT A:
El temps de la A a la Z
Anar al contingut