Mapes del 26 i 27 de febrer de 2016 a les 18 UTC: no és ciclogènesi explosiva
Mapes del 26 i 27 de febrer de 2016 a les 18 UTC: no és ciclogènesi explosiva

El temps de la A a la Z: ciclogènesi explosiva

Alberto Alcántara Actualitzat
TEMA:
El temps de la A a la Z

El fenomen de la ciclogènesi explosiva apareix de tant en tant per provocar una gran expectació entre els meteoròlegs i per revolucionar xarxes socials i titulars periodístics. Darrere d'aquesta expressió tan cridanera hi ha un concepte que planteja alguns equívocs i que fa que, en alguns casos, s'abusi del terme a l'hora de definir una situació meteorològica complexa.

D'una banda, ciclogènesi no vol dir més que "naixement d'un cicló", és a dir, a les nostres latituds, formació d'una borrasca, un fet que no té res d'extraordinari. El matís ve amb el qualificatiu d'explosiva. La clau per diferenciar una ciclogènesi explosiva d'una baixada de pressió que no ho sigui és la velocitat d'aprofundiment de la borrasca.

Definició

Segons la definició de la Societat Meteorològica Americana, per qualificar un procès de ciclogènesis com a explosiu cal que hi hagi un descens de la pressió atmosfèrica a raó d'1 hPa per hora durant 24 hores al centre d'una depressió extratropical.

A les ciclogènesis explosives també se les coneix com a "bombes meteorològiques" o "bombogènesis".

Cal no confondre aquesta situació amb el descens de la pressió a un determinat punt geogràfic. Remarquem que, quan parlem de la ciclogènesi, ens referim a la pressió al centre de la borrasca.

Influència de la latitud

Queda clar que, amb aquesta definició rigorosa només serien "explosives" pertorbacions que portessin un descens de pressió de 24 hPa en 24 hores. Per exemple, la situació que dibuixen els mapes previstos per divendres i dissabte 26 de febrer de 2016 no suposen una ciclogènesi explosiva, malgrat que i ha un ràpid i brusc canvi de temps provocat pel moviment i aprofundiment de la borrasca,

Però hi ha un matís que afegeix una mica més de flexibilitat al terme: la influència de la latitud en aquest tipus de procès. F.Sanders i J.Gyakum, del Departament de Meteorologia de l'Institut Tecnològic de Massachussetts, van vincular la definició original a una latitud de 60º.

Per pertorbacions situades en latituds més baixes, hi afegeixen la correcció depenent de la latitud (φ) en graus: la baixada hauria de ser de 24 x ( sin φ / sin 60)  hPa en 24 hores.

Amb aquesta modificació, per una borrasca a una latitud de 50º, més o menys sobre el canal de la Mànega, la baixada hauria de ser de l'ordre d'uns 21 hPa en 24 hores.

Una altra variant que també fa ampliar l'ús del terme explosiu, és comptar el descens de la pressió en períodes de 12 hores. D'aquesta manera, la ratio genèrica seria d'uns 12 hPa en 12 hores.

 

 

 

ARXIVAT A:
El temps de la A a la Z
Anar al contingut