El Kilimanjaro vist des d'Amboseli
El cim nevat del Kilimanjaro, el punt més elevat de l'Àfrica

El nombre d'espais naturals Patrimoni de la Humanitat amenaçats es dobla en tres anys

El canvi climàtic, la causa principal

Xavier DuranActualitzat

La reserva de la Biosfera de les papallones monarca (Mèxic), el parcs nacionals dels Everglades (Estats Units) i del llac Turkana (Kènia) i l'illa de Rennell Oriental (Salomó) són alguns dels espais qualificats de Patrimoni Mundial Natural que es troben en situació crítica, segons l'informe World Heritage Outlook 2 elaborat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).

Més enllà de noms significatius concrets, l'informe destaca que el nombre de llocs amenaçats ha crescut de 32 a 65 en només tres anys, quan es va publicar l'informe anterior. La raó principal d'aquest creixement és el canvi climàtic, que provoca, entre altres efectes, l'emblanquiment de les barreres de coral o la reculada de les glaceres, però que també potencia altres amenaces, com l'expansió d'espècies invasores. Les pràctiques poc sostenibles de turisme i el desenvolupament d'infraestructures són dues amenaces més.

El canvi climàtic afecta la quarta part dels 241 llocs inclosos en la llista de Patrimoni Mundial Natural. El 2014 només amenaçava un de cada set llocs. Entre els llocs afectats hi ha l'atol d'Aldabra, a l'oceà Índic -el segon atol de coral més gran del món-, la Gran Barrera de Coral australiana -la més gran del món- i la Barrera de Coral de Belize -la més gran de l'hemisferi nord-. El canvi climàtic també fa recular glaceres a llocs com el Kilimanjaro -el pic més alt d'Àfrica- i el de Jungfrau-Aletsch -el més gran dels Alps.

La directora general de la IUCN, Inger Andersen, ha aprofitat la conferència de clima de Bonn per llençar aquest missatge:

"El canvi climàtic actua ràpidament i no perdona els tresors més delicats del nostre planeta. L'escala i el ritme a què està fent malbé el nostre patrimoni natural subratlla la necessitat de compromisos i accions nacionals urgents per implementar els acords de París sobre canvi climàtic."

Segons l'informe, el 7% dels llocs es troben en situació crítica i el 29% desperten preocupacions significatives -entre aquests hi ha l'illa d'Eivissa. La resta, uns dos terços, es troben en bon estat. Però també alguns d'aquests presenten alguna amenaça preocupant.

No es tracta només de preservar un patrimoni natural, sinó també tot l'impacte que representen per a les diverses poblacions que hi viuen o que es troben als seus voltants. Així ho explica Tim Badman, director del programa de Patrimoni Mundial de l'IUCN:

"Aquests llocs juguen un paper crucial per a les economies i les vides locals. La seva destrucció va més enllà de la seva excepcional bellesa i el seu valor natural. Al Parc Nacional d'Huascarán, al Perú, per exemple, la fusió de les glaceres afecta el subministrament d'aigua i contamina aigües i sòls a causa de l'alliberament de metalls pesants que havien quedat atrapats al gel."

L'informe no deixa de banda bones notícies. Com a exemple, el Parc Nacional de Comoé, a Costa d'Ivori, ha vist la recuperació de les poblacions d'elefants i ximpanzés gràcies a una gestió efectiva i a l'ajuda internacional, un cop es va estabilitzar la situació política al país. En total, 14 llocs han millorat la seva situació des del 2014.

Anar al contingut