El món, camí del fracàs davant la crisi climàtica: les emissions continuen augmentant

Un informe de les Nacions Unides assenyala les diferències entre la reducció que caldria assolir i les emissions que realment es generen
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
El món, camí del fracàs davant la crisi climàtica: les emissions continuen augmentant
Les emissions han arribat a un màxim històric

Els països de món han fracassat col·lectivament a l'hora de reduir les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle --els que, com el diòxid de carboni i el metà, provoquen l'escalfament global--. Aquesta és la conclusió de l'informe d'aquest any sobre el desfasament en les emissions, que aquest dimarts ha fet públic el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP). Dilluns, l'Organització Meteorològica Mundial donava dades que coincidien amb aquestes.

L'informe destaca, però, dos aspectes positius: que les tecnologies per reduir les emissions han millorat de forma significativa i que els governs es veuen pressionats per un moviment ampli, bàsicament de joves, que exigeix mesures contundents contra la crisi climàtica.

Les emissions han crescut a un ritme de l'1,5% anual aquesta dècada i l'any passat van assolir un màxim històric. Això implica que si es vol evitar un augment de la temperatura mitjana superior a 1,5 graus respecte a l'era preindustrial, el 2030 haurien de ser menys de la meitat de les que es van produir el 2018. I de moment, no sembla que s'estigui fent prou per aconseguir-ho.

 

L'informe també comenta la relació entre la quantitat d'energia utilitzada i l'augment del producte interior brut. El creixement econòmic mesurat amb aquest indicador ha estat més del doble als països no pertanyents a l'OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) que als membres d'aquesta organització. Però també han gastat molta més energia. Això indica, segons l'informe, que en aquests països hi ha molt més marge per deslligar creixement i consum energètic, amb uns processos més eficients.
 

La Xina, principal emissor total, i el Estats Units, per càpita

Per països, la Xina s'ha destacat de manera espectacular com el principal emissor del planeta, molt per davant dels Estats Units, que ocupen el segon lloc i estan seguits per la Unió Europea, l'Índia, Rússia i el Japó.

Però en emissions per càpita, la Xina se situa en quart lloc d'una llista encapçalada clarament pels Estats Units, seguits de Rússia. El Japó se situa en tercer lloc abans de la Xina, que precedeix la Unió Europea. L'Índia es troba molt per sota de la mitjana mundial.

Per a les emissions, l'informe inclou un gràfic que diferencia entre les produïdes en el consum propi de béns i les generades per exportació o importació. Així, si bé la Xina es manté en el primer lloc, s'observa que una part de les emissions es deuen a productes que exporten. En canvi, per als Estats Units i la Unió Europea hi ha emissions que no es produeixen en el seu territori, però que corresponen a béns que han importat. Per tant, es comptabilitzen en un altre país, però el consum real dels productes es fa en altres llocs.

El gran problema que revela l'informe és que pocs països han elaborat uns compromisos consistents amb les reduccions d'emissions que s'han d'assolir. El 2018 es van emetre 55,3 gigatones (milers de milions de tones) equivalents de CO2. Per evitar un augment superior a 1,5 graus, el 2030 haurien de ser 30,4 gigatones. Amb les polítiques actuals es preveu que siguin de 60 gigatones.

Una reducció d'un 7,6% anual fins al 2030

Assolir la reducció necessària el 2030 implica una reducció anual mitjana del 7,6% de les emissions. Si les mesures s'haguessin començat a aplicar el 2010, la reducció hauria de ser, lògicament, menor: un 3,3% anual per mantenir-se en els 1,5 graus d'augment. Si les mesures no es prenen de manera immediata, la disminució anual necessària serà encara més gran.

Entre els membres del G20 de les economies més potents o amb més creixement, n'hi ha 6 que probablement satisfaran els seus compromisos: Xina, Unió Europea, Índia, Mèxic, Rússia i Turquia. Fins i tot es creu que l'Índia, Rússia i Turquia es podrien plantejar objectius més ambiciosos.

En canvi, n'hi ha 7 que necessitaran planificar més accions de reducció: Austràlia, Brasil, Canadà, Japó, Corea del Sud, Sud-àfrica i Estats Units.
 

Grans inversions per descarbonitzar

Descarbonitzar l'economia no només servirà per controlar l'augment de la temperatura mitjana i tots els efectes associats --mes episodis extrems escassesa d'aigua, catàstrofes naturals--, sinó que també aportarà diversos beneficis a la humanitat. Així, contribuiria a assolir els objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides.

I per aconseguir-ho caldrà, segons l'informe, grans inversions en el sistema energètic global: entre 1,6 i 3,8 bilions de dòlars anuals entre 2020 i 2050. Això ha de servir per avançar en 5 camps: expandir les energies renovables per a l'electrificació, abandonar el carbó, descarbonitzar el transport optant per la mobilitat elèctrica, descarbonitzar la indústria intensiva en energia i evitar emissions futures millorant l'accés a l'energia.

Tot això serà molt costós i complex, però es veurà afavorit per la disminució del preu de les energies renovables, molt més ràpid del que es preveia, que les ha convertit en la font més barata en la majoria de països.

Algunes respostes a tots aquests reptes es començaran a conèixer a partir del 2 de desembre a la conferència de Madrid. De moment, hi ha uns 70 països que han anunciat plans millorats de reducció d'emissions per al 2020. I 65 països i subnacions s'han compromès a treballar per aconseguir zero emissions el 2050.

Tot i així, diu l'informe, si la majoria dels membres del G20 no es comprometen, l'impacte de els mesures serà limitat.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Medi ambient

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS