El gel marí de l'Àrtic de l'hivern cau a mínims històrics
La màxima extensió de gel marí a l'Àrtic de l'hivern pot ser la més petita de la història i, a la vegada, el desgel més primerenc.
Entre el 10 i el 13 de març, la massa de gel a l'Àrtic arriba normalment a la seva màxima extensió, amb una superficie mitjana de 15,4 milions de km², amb dades entre 1980 i 2010. El comportament del gel de l'Àrtic aquest 2015 presenta dos elements:
- - És l'extensió màxima de l'hivern més petita des que hi ha dades.
- - El desçlaç anual de l'Àrtic s'ha avançat uns 15 dies.
Segons el Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NCIDC), el passat 25 de febrer el gel àrtic va arribar al seu màxim anual amb 14,5 milions de km², un 6% inferior la mitjana, és a dir, es va perdre gairebé la mateixa extensió que dues vegades la superfície d'Espanya. A més, des del dia 25 de febrer l'extensió del gel marí tendeix a minvar. En general, la davallada de l'extensió de gel comença a mitjans de març i, en el cas del 2014 el seu màxim va coincidir amb l'equinocci de primavera, el 21 de març. A nivell regional, l'extensió de gel és especialment baixa en els mars d'Okhotsk i Bering.
El febrer de 2015 va ser el tercer febrer amb l'extensió de gel més baixa des del 1979, amb una extensió mitjana de 14,4 milions de km². El mínim històric de febrer data de l'any 2005.
Marc Serre, director de l'NCIDC, va afirmar que l'inici del descens de l'extensió de gel no indica automàticament que tindrem un estiu amb una extraordinària fosa del gel. A la vegada, com que són dades preses per satèl·lit, només mostren l'extensió del gel, i no la seva edat, gruix i densitat. El director va dir que el millor senyal de salut del gel té lloc després de la fosa estival, cap al setembre.
La mínima extensió i rècord absolut històric va arribar el 16 de setembre de 2012, quan l'aigua va negar 1,3 milions de km². Va ser l'extensió més baixa mesurada pel satèl·lit des del 1979.
