El gel àrtic s'ha reduït a la meitat en 40 anys

L'agonia del gel àrtic té les dècades comptades

Néstor Gómez Actualitzat
TEMA:
Meteorologia
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La prova de la fosa dels gels és palesa arreu del planeta, tant a les glaceres de muntanya com als gels permanents de l'Àrtic.

A finals del mes passat, un bloc de gel immens de 113 km², una mica més gran que la superfície de tot el terme municipal de Barcelona, es va desprendre definitivament de la glacera Nioghalvfjerdsfjodern, al nord-est de Groenlàndia.

 

El canvi climàtic ha fet augmentar la temperatura de l'Àrtic, la qual cosa ha implicat una forta reducció de la superfície de gel en aquesta zona. A mitjans de setembre, a la sortida de l'època càlida a l'hemisferi nord, s'arriba a la mínima extensió anual. Les darreres dades revelen que estem en unes xifres de gel alarmants, amb un mínim que s'assolirà d'aquí pocs dies i que ja és la segona extensió més petita en 40 anys, amb 3,747 milions de km², tot just darrere del mínim absolut del 2012, amb 3,378 km².

De fet, si comparem aquest mínim anual del 2020 amb el mínim anual de gel marí del 1980, resulta que ara tenim la meitat de superfície de gel marí a l'Àrtic que el 1980. Fa molt de temps que ha canviat el règim climàtic d'aquesta zona del planeta, amb una marcada escalada de dies de desglaç, augment de les temperatures i més dies de pluja, segons dades publicades fa poc a la la revista Nature Climate Change. En aquesta publicació també s'afirma que el gel ha perdut dos terços de la massa, amb una reducció molt important del gruix. Una pèrdua de gel invisible que va començar fa unes dues dècades.

Aquesta desaparició del gel marí també contribueix a l'escalfament de tota la regió àrtica, perquè la superfície blanca i gelada és substituïda per una de fosca que absorbeix la radiació solar i permet una retenció més gran de la temperatura. El procés, anomenat amplificació de l'Àrtic, ajuda a explicar per què aquesta zona del planeta s'ha escalfat el doble de ràpid que la resta del món en només quatre dècades.

ARXIVAT A:
Meteorologia

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut