Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El forat de la capa d'ozó, lluny de minvar, es manté tan gran com l'any passat

La concentració d'ozó estratosfèric s'aproxima a la dels anys més crítics de la dècada dels 90

Néstor Gómez Actualitzat
TEMA:
Meteorologia

A pocs dies de tenir les dades definitives, tot indica que el forat de la capa d'ozó, lluny de minvar, es manté per segon any consecutiu amb dades preocupants, tant per la seva extensió com per la baixa concentració.

Entre la segona meitat de setembre i mitjans d'octubre, el forat de la capa d'ozó arriba a la seva màxima extensió i a la mínima concentració sobre el continent antàrtic coincidint amb l'arribada de la primavera austral.

 

 

 

Els resultats provisionals del 2021 són preocupants perquè després d'engrandir-se l'any 2020 el triple respecte el 2019, enguany manté unes dades molt similars a les registrades fa un any. La màxima grandària del forat de la capa d'ozó es va registrar el 29 de setembre amb 24,7 milions de km², una xifra propera al forat més gran registrat, amb 26,6 milions de km² del 2006. Pel que fa a la mínima concentració anual, es va assolir els dies 29 i 30 de setembre amb 95 unitats Dobson (DU), la vuitena concentració més petita dels darrers 40 anys.

Durant la primera dècada del segle XXI semblava que el forat es feia més petit; en canvi, durant els darrers anys està més estancat o, fins i tot, s'està eixamplant.

L'ozó és un gas incolor que es troba en diverses parts de l'atmosfera. La seva concentració màxima es dona a l'estratosfera, a uns 30 quilòmetres d'altitud. En aquest nivell de l'atmosfera, és un gas essencial que ajuda a protegir la Terra dels raigs ultraviolats del Sol.

L'anomenat "forat" és una disminució del gruix d'aquesta capa i la unitat de mesura és la unitat Dobson (DU). Si agaféssim tot l'ozó d'una columna d'aire, des de terra fins a l'espai, i el poséssim a una temperatura de zero graus i a una pressió atmosfèrica normal, de 1.013 hPa, o una atmosfera de pressió, la capa d'ozó només tindria 3 mil·límetres de gruix. Aleshores, la unitat Dobson es defineix com 0,3 hPa per centímetre donant peu a 300 DU, com a xifra estàndard.

El nom de forat de la capa d'ozó es dona perquè en aquesta època de l'any és quan té la mínima concentració. Les reaccions químiques que impliquen clor i brom fan que l'ozó de la regió polar sud es destrueixi de forma ràpida i severa a finals de l'hivern austral. El forat es calcula a partir d'un mapa de la comuna total d'ozó i es determina l'àrea del forat quan el valor és inferior a 220 DU, xifra de referència perquè no es van trobar valors inferiors en les observacions històriques sobre l'Antàrtida abans del 1979.

ARXIVAT A:
Meteorologia

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut