El forat de la capa d'ozó creix i es manté en xifres preocupants

No podem deixar caure en l'oblit l'existència del forat de la capa d'ozó, que té unes dimensions preocupants i amb una concentració que en els darrers anys es manté estancada o empitjora. És ara, entre la segona meitat de setembre i mitjans d'octubre, quan el forat de la capa d'ozó arriba a la seva màxima extensió i a la mínima concentració sobre el continent antàrtic coincidint amb l'arribada de la primavera austral.

Del forat a la capa d'ozó, el gas que ens protegeix de la radiació ultraviolada del Sol, se'n fa un seguiment continu des del Servei Copernicus de Monitoratge de l'Atmosfera (CAMS), del programa d'observació de la Terra de la Unió Europea.

Una concentració d'ozó estancada

Després dels anys crítics dels anys 90, amb el 1995 amb la mínima concentració d'ozó a l'estratosfera amb 73 DU, amb l'aplicació del Protocol de Mont-real del 1987, la recuperació ha estat molt petita i, fins i tot, la tímida tendència a augmentar s'ha trencat en els darrers anys per mantenir-se totalment plana. La concentració d'ozó es manté estancada i en xifres molt properes a nivells crítics. El valor mínim i provisional d'aquest 2022 és de 97 DU, és el tercer any consecutiu que baixa de les 100 DU, una dada més que preocupant que es remunta als anys més crítics de la capa d'ozó del canvi de mil·lenni.

El forat s'engrandeix

Si bé durant la dècada dels 90 el forat de la capa d'ozó no parava d'augmentar, amb el màxim assolit l'any 2000 amb 29.9 milions de km², durant bona part del segle XXI la tendència era cap a una clara disminució, trobant el forat més petit del segle l'any 2019 amb 16.4 milions de km². Aquesta tendència del forat de la capa d'ozó a reduir-se es va trencar el 2020 i des d'aleshores ronda els 25 milions de km², sent una xifra molt elevada i constant.

Què és l'ozó estratosfèric i per què és vital per a nosaltres?

L'ozó, de fórmula química O3, és un gas incolor que es troba en diverses parts de l'atmosfera. La seva concentració màxima es dona a l'estratosfera, a uns 30 quilòmetres d'altitud. En aquest nivell de l'atmosfera, és un gas essencial que ajuda a protegir la Terra dels raigs ultraviolats del Sol.

L'anomenat "forat" és una disminució del gruix de la capa i la unitat de mesura és la unitat Dobson (DU). Si agaféssim tot l'ozó d'una columna d'aire, des de terra fins a l'espai, i el poséssim a una temperatura de zero graus i a una pressió atmosfèrica normal, de 1.013 hPa, o una atmosfera de pressió, la capa d'ozó només tindria 3 mil·límetres de gruix. Aleshores, la unitat Dobson es defineix com 0,3 hPa per centímetre donant peu a 300 DU, com a xifra estàndard.

El nom de forat de la capa d'ozó es dona perquè en aquesta època de l'any és quan té la mínima concentració. Les reaccions químiques que impliquen clor i brom fan que l'ozó de la regió polar sud es destrueixi de forma ràpida i severa a finals de l'hivern austral. El forat es calcula a partir d'un mapa de la comuna total d'ozó. L'àrea del forat es determina quan el valor és inferior a 220 DU, xifra de referència perquè no es van trobar valors inferiors en les observacions històriques sobre l'Antàrtida abans del 1979.