El desequilibri energètic de la Terra es va doblar en el període 2005-2019

El clima de la Terra està determinat pel balanç entre l'energia que la Terra rep del Sol i la que retorna a l'espai. Un desequilibri energètic positiu implica que el nostre planeta s'escalfa, i un estudi de les agències NASA i NOAA constata que aquest desequilibri s'ha duplicat en 14 anys, entre 2005 i 2019, una dada sense precedents.

Earth's energy imbalance approximately doubled during the 14-year period from 2005 to 2019, according to a new @NASA and @NOAA study#ClimateChangehttps://t.co/EpeXgrsgyl pic.twitter.com/hxqBSrmCgb

— World Meteorological Organization (@WMO) June 18, 2021

Un equilibri crític

L'estudi, publicat el 15 de juny a Geophysical Research Letters, mostra que la principal raó d'aquest desequilibri és l'augment dels gasos d'efecte hivernacle originats per l'activitat humana i l'augment del vapor d'aigua. Aquests gasos atrapen la radiació d'ona llarga sortint de la Terra i provoquen escalfament.
 

D'altra banda, l'escalfament provoca canvis en la cobertura dels núvols i en l'extensió de la neu o del gel marí, cosa que també afavoreix més absorció de l'energia que arriba del Sol.

El desequilibri energètic de la Terra és l'efecte net de tots aquests factors.

Dues mesures independents

Per determinar els factors principals que impulsen el desequilibri, els investigadors van utilitzar un mètode que va examinar els canvis en els núvols, el vapor d'aigua, les contribucions combinades dels gasos traça i la llum provinent del Sol, l'albedo (la quantitat de llum reflectida per la superfície terrestre), petites partícules atmosfèriques anomenades aerosols i canvis en la distribució de la temperatura superficial i atmosfèrica.

Els científics han comparat dades de dos mesuraments independents. Un és el sistema CERES (Clouds and Earth's Radiant Energy System), que consisteix en una sèrie de sensors satel·litals que mesuren quanta energia entra i surt del sistema terrestre.

L'altre conjunt de dades pertany al programa internacional Argo, que consisteix en una flota d'instruments robòtics que segueixen els corrents oceànics i es mouen cap amunt i cap avall entre la superfície de l'aigua i una certa profunditat. Aquests sensors permeten fer una estimació precisa de la velocitat amb què s'escalfen els oceans del món.

Aproximadament el 90 per cent de l'excés d'energia del desequilibri energètic és absorbida pels oceans, o sigui que la tendència general de radiació entrant i sortint hauria d'estar d'acord amb els canvis en el contingut de calor oceànica.

Segons Norman Loeb, investigador de CERES i autor principal de l'estudi:

"Les dues maneres  independents d'analitzar els canvis en el desequilibri energètic de la Terra coincideixen molt, molt bé, i totes dues mostren aquesta tendència molt gran (...) Les tendències que hem trobat són alarmants en cert sentit."

Oscil·lació del Pacífic

Un altre factor que també ha jugat un paper destacat en el desequilibri energètic és l'anomenada Oscil·lació Decennal del Pacífic (PDO). Es tracta d'un patró de variabilitat climàtica natural, relacionat amb una gran massa d'aigua del Pacífic (com també ho és el Niño) que alterna entre una fase càlida i una freda, en períodes d'entre 10 i 40 anys en general.

Els investigadors han trobat que la PDO va passar de la fase freda a una fase càlida a partir del 2014, i això va provocar una reducció generalitzada de la cobertura de núvols sobre l'oceà. Sense la pantalla dels núvols, l'aigua ha pogut absorbir més radiació solar.

Conclusió

Per tant, el reforçament del desequilibri energètic ha estat probablement una barreja de l'acció humana (forçament antròpic) i variabilitat natural. Segons Loeb:
 

"Durant aquest període tots dos factors estan provocant escalfament, cosa que condueix a un canvi força important en el desequilibri energètic de la Terra. La magnitud de l'augment no té precedents."

L'estudi conclou que, si no disminueix la taxa d'absorció de calor, cal esperar canvis climàtics més grans dels que ja s'estan produint.