El 2019, l'any amb menys emissions de gasos d'efecte hivernacle a Europa en 30 anys
La retirada progressiva del carbó i l'augment de les renovables en la producció elèctrica, els grans responsables
El 2019, l'any amb menys emissions de gasos d'efecte hivernacle a Europa en 30 anys

El 2019, l'any amb menys emissions de gasos d'efecte hivernacle a Europa en 30 anys

La retirada progressiva del carbó i l'augment de les renovables en la producció elèctrica, els grans responsables

Francesc Mauri Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

La Comissió Europea ha posat la directa!!! Ursula von der Layen, amb unes expectatives prèvies moderades de canvis cap a una Europa verda, està apostant molt més del que es podia esperar per liderar una transformació que suposi un referent mundial. Tot i que Joe Biden, a l'altra banda de l'Atlàntic, ha promès que ho superarà clarament. En els pròxims 4 anys ho sabrem.

Aquest dilluns, Brussel·les, de la mà de Frans Timmermans, el vicepresident pel Pacte Verd Europeu, l'anomenat Green Deal, ha presentat l'informe anual de situació sobre l'acció climàtica de la UE, que tracta dels avenços de la Unió per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle durant l'any 2019. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle en els 27 estats membres de la UE es van reduir un 3,7 % interanual, mentre que el PIB va créixer un 1,5 %. Si les comparem amb les de l'any 1990, les emissions s'han reduït un 24%. Atenció, però, a aquest referent del 1990, un any de referència més aviat tou. Si el referent fos relativament recent, la xifra de reducció quedaria en menys del 10%. Atenció a tot plegat perquè estem explicant les xifres de reducció del 2019, quan ningú podia imaginar la frenada catastròfica de la Covid-19 durant el 2020.

 

Quins àmbits van afavorir més aquesta reducció?

  • Les emissions subjectes al règim de comerç de drets d'emissió són les que més es van reduir el 2019, amb una caiguda del 9,1 %, que suposa 152 milions de tones equivalents de diòxid de carboni respecte al 2018.
  • Reducció de les emissions en gairebé un 15 %, en gran mesura per la substitució del carbó per les fonts renovables i el gas en la producció d'electricitat. Espanya és un exemple molt potent de substitució del carbó.
  • Les emissions de la indústria van caure prop d'un 2 %.

Els ingressos de les subhastes de drets d'emissió, una font de finançament molt notable

La despesa de la UE en acció climàtica, finançament de tecnologies verdes, desplegament de solucions noves i cooperació internacional van créixer el 2019. Tot plegat val molts euros.

Aconseguir una part important dels diners necessaris és una prioritat. En aquest sentit, els ingressos totals, procedents de les subhastes dels drets d'emissió que van rebre els estats membres, el Regne Unit i països de l'Espai Econòmic Europeu, entre el 2012 (quan van començar les subhastes) i fins a mitjans del 2020 van ser de més de 57.000 milions d'euros, més de la meitat dels quals es van generar tan sols el 2018 i el 2019. En aquest sentit, només el 2019 els ingressos totals de les subhastes van superar els 14.100 milions d'euros. El 77 % d'aquest total es destinarà a objectius climàtics i energètics, set punts percentuals més que el 70% que es va registrar el 2018.

Cap a on anem?

L'horitzó primer està fixat en el 2030:

  • Com a mínim s'ha d'assolir un 40% de reducció d'emissions d'efecte hivernacle (respecte al 1990).
  • Com a mínim, una quota del 32% en energies renovables.
  • Com a mínim, un 32,5% d'eficiència energètica.

Insistim que aquest referent del 1990 és més aviat tou. Per aquest motiu, fa pocs dies, i verbalment, els màxims dirigents europeus del ram han declarat que volen acostar-se a una reducció del 60%.

 

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Meteorologia
Anar al contingut