De la Terra a la Lluna en tretze pel·lícules

El Sol és el rei del nostre sistema solar, però la Lluna és el cos celeste que tenim més a prop, i potser per això ha inspirat algunes de les obres més influents de la cultura popular.

La novel·la "De la Terra a la Lluna", de Jules Verne, o els dos àlbums d'Hergé "Objectiu: la Lluna" i "Hem caminat damunt la Lluna", de la sèrie "Les aventures de Tintín", són dos exemples del món de la literatura i el còmic. Trobareu centenars d'obres d'art i una llista encara més llarga de cançons dedicades al nostre satèl·lit, moltes d'elles en català.

Però en aquestes pròximes línies volem repassar com s'ha retratat la Lluna al llarg de la història del cinema: la Lluna com a destí d'un viatge que al principi només estava a l'abast de la imaginació i que va esdevenir real al cap d'uns anys, però també una Lluna misteriosa, catalitzadora de desitjos i malediccions que pertorben els habitants de la Terra.

"Viatge a la Lluna" ("Le Voyage dans la Lune", 1902)

La pionera de les pel·lícules de ciència-ficció. Poc més de catorze minuts de pura fantasia muda, que va néixer de la imaginació del mag Georges Méliès. Un film innovador que ens va regalar una de les imatges més icòniques de la Lluna, representada per una cara amb l'ull foradat pel coet espacial. El pioner aragonès Segundo de Chomón en va fer una segona versió el 1909.

"La dona a la Lluna" ("Frau im Mond", 1929)

Fritz Lang va fugir de l'Alemanya nazi cames ajudeu-me, però abans va tenir temps de filmar algunes de les pel·lícules més importants de la primera etapa de la història del cinema. La seva última obra muda va ser "La dona a la Lluna", escrita per la seva dona, Thea von Harbou, que també va escriure "Metròpolis". La possibilitat de trobar or a la Lluna és el punt de partida d'aquest film fundacional, que barreja intriga i ciència-ficció i que va inventar el compte enrere en el moment de l'enlairament del coet.

"Las mujeres gato de la Luna" ("Cat-Women of the Moon", 1953)

Aquesta perla ens regala un esclat de baixes passions selenites i decorats kitsch. Va ser filmada en 3 dimensions. El guió i les interpretacions són risibles. Les seves pretensions i la seva durada, modestes: és l'epítom d'un tipus de cinema de ciència-ficció de sèrie B que resulta entranyable.  malgrat les limitacions.

"Compte enrere" ("Countdown", 1968)

El principal interès d'aquesta pel·lícula és que es va estrenar només un any i mig abans del primer allunatge, i que reflectia molt bé la conjuntura de la carrera espacial en plena guerra freda. La NASA va intervenir activament en el rodatge, però en termes dramàtics i cinematogràfics, la pel·lícula és força plana. Stanley Kubrick la va deixar obsoleta vuit mesos després, amb l'estrena de "2001: Una odissea de l'espai".

"La marca del hombre lobo" (1968)

La lluna plena és determinant, com diu la tradició, en el cinema de licantrops. De les desenes de pel·lícules protagonitzades per homes llop, hem escollit la primera de la saga de Waldemar Daninsky, interpretat per Paul Naschy. Naschy es deia Jacinto Molina i va ser campió d'Espanya d'halterofília, però el que portava a la sang era l'amor per la literatura romàntica i el cinema de terror de companyies com la Universal i la Hammer. Va esdevenir un dels referents de l'anomenat "terror ibèric", i el seu home llop va ser el personatge més llegendari. Daninsky havia de ser un licantrop asturià, però al règim nacionalcatòlic franquista no li agradava la idea, i la pel·lícula es va haver d'ambientar al centre d'Europa.    

"Encís de lluna" ("Moonstruck", 1987)

Està comprovat que la lluna plena desencadena la licantropia, però sembla que també pot provocar una hecatombe emocional i atiar terratrèmols passionals.  Això ens explica aquesta comèdia romàntica dels 80, de quan Cher era a la cresta de l'onada i el fantàstic Nicholas Cage encara no havia assolit la categoria de mem.

"La teta i la Lluna" (1994)

Alguna vegada heu demanat un desig a la Lluna? El Tete, el jove enxaneta protagonista d'aquesta fantasia edípica, ho va fer… i li va funcionar! La més catalana de les pel·lícules llunàtiques la va firmar, és clar, Bigas Luna. El director català va plasmar el seu univers conceptual i visual particular en els carrers de Barcelona, Tarragona, Valls, Creixell i Torredembarra

"Apollo 13" (1995)

La nau Apollo 13 havia de portar el cinquè i el sisè ésser humà a la superfície de la Lluna l'any 1970. Però un incident tècnic ho va impedir i la missió es va avortar. La tornada a la Terra dels astronautes va ser tota una aventura en condicions de màxima pressió. Ron Howard va explicar la dramàtica i angoixant història en aquest clàssic dels 90.

"Space Cowboys" (2000)

Clint Eastwood va estrenar el mil·lenni fent una paròdia del cinema d'empreses còsmiques impossibles, a l'estil d'"Armageddon" (1998), però en aquest cas amb protagonisme per a un equip d'astronautes en el límit de la tercera edat. Eastwood va fer meravelles amb el format panoràmic en les imatges de l'espai. La Lluna no formava part de la missió, però acaba sent una protagonista inoblidable de la pel·lícula.

"Operación Luna" ("Opération Lune", 2002)

El nom de Stanley Kubrick ja ha sortit en aquestes línies, i és un habitual de moltes converses i teories sobre els viatges a la Lluna. El llegendari director és un dels protagonistes d'aquest "documental" de la cadena francesa ARTE, de visionat obligatori fins al final!

"Moon" (2009)

La pel·lícula que va meravellar al Festival de Sitges del 2009, òpera prima de Duncan Jones: un exemple de ciència-ficció de baix cost, però altes mires artístiques. Minimalista i reflexiva, i més o menys sorprenent i desconcertant.

"Iron Sky" (2012)

En aquesta esbojarrada i distòpica coproducció finlandesa, alemanya i australiana, la Lluna és l'amagatall dels nazis supervivents de la Segona Guerra Mundial. Des de la cara oculta preparen una invasió que els farà fundar el Quart Reich a la Terra. Abans, però, s'infiltren en la campanya electoral per a la presidència dels Estats Units, on fan servir els mètodes tradicionals de la propaganda nazi per donar suport al Tea Party americà. Una sàtira més ben plantejada que resolta, amb una aconseguida estètica retrofuturista i amb una reconfortant aroma de sèrie B.

"El primer hombre" ("First Man", 2018)

L'última epopeia espacial és, amb seguretat, una de les més intimistes. Més enllà de la història acadèmica i dels tecnicismes, se centra en la figura de Neil Armstrong i la seva difícil situació familiar. L'impertorbable Ryan Gosling presta els seus trets al primer caminant lunar, autor d'una de les frases més cèlebres de la història: "Això és un petit pas per a un home, però un salt gegantí per a la humanitat".