Mercuri travessa el Sol, un fet infreqüent

Alberto Alcántara Actualitzat
Composició del trànsit de Mercuri (NASA Goddard Space Flight/SDO/Genna Duberstein)
Composició del trànsit de Mercuri (NASA Goddard Space Flight/SDO/Genna Duberstein)

Avui hem viscut un esdeveniment astronòmic infreqüent: el trànsit de Mercuri. El planeta ha passat per davant del disc solar i no ho tornarà a fer fins l'any 2032.

Es tracta d'un fenomen que només passa amb els planetes interiors, Venus i el mateix Mercuri, i que té, respectivament, una freqüència d'unes dues i unes tretze vegades per segle. El trànsit de demà serà el quart d'una sèrie de catorze que es produiran durant el segle XXI.

L'últim trànsit va ser el 9 de maig de 2016. Així ho va gravar la NASA:


Com s'ha vist?

El que s'ha vist és un punt negre, amb un diàmetre 194 vegades menor que el del disc solar, que ha passat per davant del Sol.  

Com que la mida relativa és tan petita, ha calgut un telescopi i amb filtres solars homologats per protegir la vista, igual que fem quan mirem un eclipsi. Res de fer servir mètodes casolans, com ara radiografies o pel·lícules fotogràfiques.

El trànsit ha tingut cinc fases: l'anomenat primer contacte, quan el disc del planeta toca per primera vegada el marge esquerre del Sol, a les 13.35 hora catalana. El segon contacte és quan el disc de Mercuri ja és tot dintre del disc solar, a les 13.37 hores.

El màxim del fenomen, quan Mercuri sigui al centre del Sol, a les 16.16. El tercer contacte, quan el disc de Mercuri arribi al marge dret del Sol, a les 19.02, i el quart contacte, el final del trànsit, a les 19.04. Per tant, l'esdeveniment s'allargarà gairebé cinc hores i mitja.

Des d'on es veu?

Aquest fenomen és visible des d'una gran part del planeta. Només en queden al marge l'Àsia Central i Oriental, el Japó, Indonèsia i Austràlia.

Per saber-ne més

Podeu escoltar l'especial sobre el trànsit de Mercuri del programa "El suplement", amb l'especialista Joan Anton Català.

Si voleu seguir l'esdeveniment online, podeu visitar la pàgina de ServiAstro, el servidor de divulgació de  l'Institut de Ciències del Cosmos i el Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona.

VÍDEOS RELACIONATS