Com respondrà el Pirineu a les situacions d'extrema sequera i l'ambient calorós del futur?
Un equip de la UB analitza l'impacte del canvi climàtic en els períodes secs i càlids als Pirineus
Com respondrà el Pirineu a les situacions d'extrema sequera i l'ambient calorós del futur?
Cel serè a la vall de Siscaró

Com respondrà el Pirineu a les situacions d'extrema sequera i l'ambient calorós del futur?

Un equip de la UB analitza l'impacte del canvi climàtic en els períodes secs i càlids als Pirineus

Alberto AlcántaraActualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

Un equip del Grup de Climatologia de la Universitat de Barcelona ha analitzat per primera vegada com podrien ser en el futur els períodes secs i càlids a l'àrea dels Pirineus segons diversos escenaris d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

 

 

La recerca ha analitzat, d'una banda, si la durada dels dies consecutius sense precipitació ha augmentat o augmentarà en el futur i, de l'altra, si quan es produeixin aquests períodes secs de llarga durada, les temperatures màximes seran més altes que avui dia.

Estany de la Roca, serè i sense neu a ple estiu (Josep M. Torrelles)

Resultats segons l'escenari futur

Els resultats, publicats a la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, mostren que en un escenari intermedi, amb emissions limitades de gasos d'efecte hivernacle, no hi hauria un augment de ratxes seques de llarga durada, però sí que hi hauria un augment de la temperatura durant aquests períodes de sequera.

Aquest escenari assumeix que, a mitjans del segle XXI, les emissions iniciarien un procés d'estabilització, i que el 2100 ja no hi hauria una tendència creixent d'emissions.

L'Alta Ribagorça (Albert de Gràcia)

En canvi, en un escenari on les emissions no es reduïssin durant tot el segle XXI, es preveu que durant la primavera tindria lloc un augment notable de la durada dels períodes secs, sobretot a la meitat oriental dels Pirineus.

A més a més, hi hauria un increment fort en els extrems tèrmics durant aquestes ratxes seques. A l'estiu, la durada dels dies sense pluja s'incrementaria de manera notable a tot el vessant nord dels Pirineus i les temperatures extremes tindrien un increment molt fort. L'àrea menys exposada a aquests increments en els dos components, a grans trets, seria l'àrea més occidental i amb més influència atlàntica.

En conjunt, els períodes sense precipitacions a l'estiu durarien de mitjana cinc dies més i, a més, es veurien acompanyats d'un augment de la temperatura de fins a 6 °C per sobre de les que tenim actualment als Pirineus.

La importància d'analitzar les dues variables

És la primera vegada que s'estudien aquestes dues variables (durada de la sequera i augment de la temperatura) conjuntament a l'àrea dels Pirineus. L'investigador Marc Lemus-Cánovas explica per què és important el fet d'analitzar els dos components:

"L'estrès hídric al qual està sotmesa la vegetació per una combinació d'un període llarg de sequera i una temperatura elevada és més alt que si tan sols analitzem un dels dos components. La concurrència de llargs períodes secs i temperatures extremadament càlides pot induir riscos mediambientals com incendis forestals, pèrdues de rendiment en els conreus i, en general, problemes greus al voltant de la biodiversitat de l'àrea estudiada, que no es detectarien tenint en compte només una de les variables."


L'estudi s'ha fet a partir de dades climàtiques de les diverses zones dels Pirineus des del 1981 fins al 2015. La informació s'ha obtingut, en part, gràcies a la feina feta des de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic a través del projecte CLIMPY, que ha permès recuperar una gran quantitat de sèries climàtiques.

En la recerca hi han participat l'investigador Marc Lemus-Cánovas, del Grup de Climatologia de la UB, i Joan Albert López-Bustins, professor del Departament de Geografia. Tots dos formen part de l'Institut de Recerca de l'Aigua de la UB.

Estany dels Barbs a finals de primavera (Josep M. Corbella)

Segons els investigadors, aquests resultats subratllen la importància d'aturar la tendència a l'alça d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. En aquest sentit, Lemus-Cánovas assenyala que aquest estudi:

"(...) hauria de donar més arguments per facilitar recursos públics als actors que es dediquen a la gestió forestal i ecològica dels Pirineus, amb la finalitat d'adaptar-la per al futur en la mesura que sigui possible."

 

 

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut