Catalunya tanca l'any pluviomètric 2022-2023 amb alguns registres de clima desèrtic

L'any hidrològic 2022-2023 ha estat sec a gairebé tot Catalunya, fins i tot fins a nivells de rècord en algunes àrees del litoral i el prelitoral. En molt poques zones de la meitat nord es pot considerar un any pluviomètricament normal, segons les dades del balanç climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya.

? Nota de premsa: Any pluviomètric 2022-2023 sec, rècord en algunes àrees litorals i prelitoralshttps://t.co/ww0WFvQfhD pic.twitter.com/gSQR4bxHM1

— Meteocat (@meteocat) September 6, 2023

Recordem que l'any pluviomètric o hidrològic va des de l'inici de la tardor d'un any fins a finals de l'estiu de l'any següent, en aquest cas des de l'1 de setembre de 2022 fins al 31 d'agost de 2023.

Rècords en sèries històriques

El dèficit de pluja ha estat rècord en algunes de les sèries de dades més llargues. Per començar, la de l'Observatori Fabra de Barcelona. Amb 319 mm de pluja ha registrat l'any hidrològic més sec en els seus 110 anys de dades.

Altres sèries que han batut rècord negatiu han estat Figueres, Caldes de Montbui, Granollers i Tivissa. Són sèries amb 73 anys d'història. En l'extrem oposat, l'Observatori de l'Ebre ha tingut un any hidrològic que no està entre els 20 anys més secs dels seus 116 anys d'història.  

En general, a una gran part de Catalunya, l'any pluviomètric està entre els 5 anys més secs dels darrers vint anys, juntament amb el 2004-2005.

Alguns valors de clima desèrtic

En el mapa de la precipitació acumulada durant tot el període es veu com més de la meitat sud de Catalunya, part del litoral i prelitoral del nord-est, i de la plana ceretana, no ha assolit els 400 mm. Això és al voltant d'un 45 % de la superfície del país. A més a més, moltes estacions meteorològiques han registrat precipitacions inferiors als 250 mm, un valor propi d'un clima desèrtic.

Destaquem valors baixos inèdits a Catalunya, com els 143 mm registrats a l'estació de Sitges – Port d'Aiguadolç (Garraf). Els altres dos valors més minsos de precipitació s'han registrat al Pantà de Riba-roja i a Cunit.

A alta muntanya, els registres han anat de 1.000 mm a 1.500 mm al Pirineu occidental. Fora d'aquí, els registres més alts amb prou feines arriben als 850 mm.

Dèficit de precipitació general

Gairebé la meitat de la superfície de Catalunya ha registrat precipitacions entre un 70% i un 90% per sota de la mitjana climàtica 1991-2020. Només al 5% del país es pot considerar que la precipitació ha estat normal: són petites zones interiors de la meitat nord, sobretot a les comarques del nord-oest.

L'altra meitat del país, la pintada amb colors taronges, ha registrat menys del 70% de la precipitació que li correspon: és una gran extensió que abasta la major part del litoral i prelitoral, i també zones més interiors de la depressió Central, de Ponent i del Pirineu.

Les àrees representades en color vermell són les que tenen el dèficit més gran. Hi ha plogut menys de la meitat del que tocaria. Es localitzen al voltant del litoral i prelitoral Central, i també en zones més concretes dels extrems del litoral i prelitoral. El Garraf, el Penedès, el Baix Llobregat i el Barcelonès han estat les zones més castigades: no han recollit ni un 40% del valor climàtic de referència de precipitació anual.

Quatre estacions han estat seques, en general

El balanç global de l'any surt d'una tongada de quatre estacions seques en general. Les anomalies positives de pluja s'han limitat a algunes zones del país i durant els mesos d'hivern i estiu, curiosament les estacions menys plujoses.

La tardor del 2022 va ser la més eixuta des que hi ha registres en punts del Barcelonès, Moianès, Bages, Vallès Oriental i Alt Penedès. L'hivern 2022-2023 també va ser deficitari en general, sobretot al quadrant nord-est, punts del litoral i Pirineu occidental. La primavera va ser seca de manera generalitzada, però sobretot a Ponent i en àrees del litoral. Finalment, el darrer estiu ha estat molt contrastat.  

Estat del mantell nival

Aquest any pluviomètric també destaca per ser dels que han presentat un mantell nival més prim al vessant nord del Pirineu. Va nevar poc durant la tardor en general. L'hivern va ser relativament nivós al vessant sud del Pirineu i a punts del Prepirineu i del Pirineu oriental, però de nou poc nivós al vessant nord. La primavera va ser la menys nivosa de la sèrie a moltes estacions, sobretot al Pirineu Occidental.  A finals de març ja s'havia fos la neu a les estacions de la XEMA, en dates insòlitament primerenques.